Canvis

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.  

Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.  

El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament  

El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament  

hispans. Els debats constitucionals varen començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.  

hispans. Els debats constitucionals varen escomençar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.  

La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés  

La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés