Canvis

== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}}

== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}}

La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[Iraq]] a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar [[Bàssora]], pero Alí va reunir tropes en [[Kufa]] i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla del Camell]] el [[9 de decembre]] de l'any [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.

La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[Iraq]] a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar [[Bàssora]], pero Alí va reunir tropes en [[Kufa]] i va alvançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla del Camell]] el [[9 de decembre]] de l'any [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.

Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de [[Siffin]] i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any [[657]] es va acordar una treua; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]]<refname=Mikaberidze/> es va produir el [[28 de juliol]] de l'any [[657]]. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any [[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en [[Harura]], prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de [[Bàssora]], es varen reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren nomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).

Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de [[Siffin]] i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any [[657]] es va acordar una treua; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]]<refname=Mikaberidze/> es va produir el [[28 de juliol]] de l'any [[657]]. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any [[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en [[Harura]], prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de [[Bàssora]], es varen reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren nomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).