Canvis

Durant el [[sigle XVI]] tot lo nou que anava a [[Europa]] des d'[[Espanya]]: noves terres conquistades, nous temes, gèneros i personages lliteraris, nous balls, noves modes... Pronte hagué necessitat de saber espanyol per a satisfer més plenament eixa curiositat, també moguda per interessos comercials i econòmics, cap a la nova potència política, primera en ostentar un imperi europeu i ultramarí en la nova Europa del [[Renaiximent]]. Per a respondre ad eixa demanda varen prendre en primer lloc la ploma escritors espanyols com [[Antonio de Nebrija]], autor de la primera gramàtica impresa en una llengua romànica, la ''Gramática castellana'' de [[1492]], o [[Juan de Valdés]], que va compondre per als seus amics italians desijosos de deprendre el castellà el seu ''Diálogo de la lengua''; el llicenciat [[Cristóbal de Villalón]] escrigué en la seua ''Gramática castellana'' ([[Amberes]], [[1558]]) que el castellà era parlat per flamencs, italians, anglesos i francesos.  

Durant el [[sigle XVI]] tot lo nou que anava a [[Europa]] des d'[[Espanya]]: noves terres conquistades, nous temes, gèneros i personages lliteraris, nous balls, noves modes... Pronte hagué necessitat de saber espanyol per a satisfer més plenament eixa curiositat, també moguda per interessos comercials i econòmics, cap a la nova potència política, primera en ostentar un imperi europeu i ultramarí en la nova Europa del [[Renaiximent]]. Per a respondre ad eixa demanda varen prendre en primer lloc la ploma escritors espanyols com [[Antonio de Nebrija]], autor de la primera gramàtica impresa en una llengua romànica, la ''Gramática castellana'' de [[1492]], o [[Juan de Valdés]], que va compondre per als seus amics italians desijosos de deprendre el castellà el seu ''Diálogo de la lengua''; el llicenciat [[Cristóbal de Villalón]] escrigué en la seua ''Gramática castellana'' ([[Amberes]], [[1558]]) que el castellà era parlat per flamencs, italians, anglesos i francesos.  

Durant molt de temps, sobretot entre [[1550]] i [[1670]], ixqueres de les imprentes europees una cantitat impressionant de gramàtiques espanyoles i de diccionaris que relacionaven l'espanyol en alguna o algunes de les atres llengües. Dos de les gramàtiques més antigues es varen imprimir justament en [[Lovaina]]: ''Útil y breve institución para aprender los principios y fundamentos de la lengua española'' ([[1555]]) i la ''Gramática de la lengua vulgar española'' ([[1559]]); abdós són anònimes.

Durant molt de temps, sobretot entre els anys [[1550]] i [[1670]], ixqueren de les imprentes europees una cantitat impressionant de gramàtiques espanyoles i de diccionaris que relacionaven l'espanyol en alguna o algunes de les atres llengües. Dos de les gramàtiques més antigues es varen imprimir justament en [[Lovaina]]: ''Útil y breve institución para aprender los principios y fundamentos de la lengua española'' ([[1555]]) i la ''Gramática de la lengua vulgar española'' ([[1559]]); abdós són anònimes.

Entre els autors estrangers més destacats de gramàtiques espanyoles estan els italians Giovanni Mario Alessandri ([[1560]]) i Giovanni Miranda ([[1566]]); els anglesos Richard Percivale ([[1591]]), John Minsheu ([[1599]]) i Lewis Owen ([[1605]]); els francesos Jean Saulnier ([[1608]]) i Jean Doujat ([[1644]]); l'alemà Heinrich Doergangk ([[1614]]) i el neerlandés Carolus Mulerius ([[1630]]).

Entre els autors estrangers més destacats de gramàtiques espanyoles estan els italians Giovanni Mario Alessandri ([[1560]]) i Giovanni Miranda ([[1566]]); els anglesos Richard Percivale ([[1591]]), John Minsheu ([[1599]]) i Lewis Owen ([[1605]]); els francesos Jean Saulnier ([[1608]]) i Jean Doujat ([[1644]]); l'alemà Heinrich Doergangk ([[1614]]) i el neerlandés Carolus Mulerius ([[1630]]).

En el [[sigle XIX]], coincidint en la pèrdua de l'imperi colonial espanyol a principis i a finals de dit sigle i el sorgiment de les noves repúbliques hispanoamericanes, brota en Europa i els [[Estats Units]] un renovat interés per l'història, la lliteratura i la cultura hispànica de l'antany gran potència, ara decadent, i les seues colónies ara independents.

En el [[sigle XIX]], coincidint en la pèrdua de l'imperi colonial espanyol a principis i a finals de dit sigle i el sorgiment de les noves repúbliques hispanoamericanes, brota en Europa i els [[Estats Units]] un renovat interés per l'història, la lliteratura i la cultura hispànica de l'antany gran potència, ara decadent, i les seues colónies ara independents.

Durant el [[Romanticisme]] s'assenta l'image d'una Espanya medieval, mora i exòtica, d'un país novelesc i una cultura mestiça que seduïx l'imaginació dels escritors d'eixa corrent i fa a molts interessar-se per la lliteratura, llegendes i tradicions espanyoles. Els llibres de viages escrits per llavors mantenen i aviven encara més eixe interés, que acaba per despertar un impuls més sério i científic cap a l'estudi de la cultura espanyola i hispanoamericana, que no tenia paraula falcada per a denominar-se en espanyol i es va designar a fins del sigle XIX en els vocables hispanòfils i hispanofilia (aixina, per eixemple, Juan Valera), i que a principis del [[sigle XX]] va acabar per nomenar-se Hispanisme.

Durant el [[Romanticisme]] s'assenta l'image d'una Espanya medieval, mora i exòtica, d'un país novelesc i una cultura mestiça que seduïx l'imaginació dels escritors d'eixa corrent i fa a molts interessar-se per la lliteratura, llegendes i tradicions espanyoles. Els llibres de viages escrits per llavors mantenen i aviven encara més eixe interés, que acaba per despertar un impuls més sério i científic cap a l'estudi de la cultura espanyola i hispanoamericana, que no tenia paraula falcada per a denominar-se en espanyol i es va designar a fins del [[sigle XIX]] en els vocables hispanòfils i hispanofilia (aixina, per eixemple, Juan Valera), i que a principis del [[sigle XX]] va acabar per nomenar-se Hispanisme.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==