Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior. | + | Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre els anys [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior. |
| | | |
| Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda. | | Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda. |
| | | |
− | L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida] En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL. | + | L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en l'any 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida]- |
| + | |
| + | En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL. |
| | | |
| == Actuacions == | | == Actuacions == |
Llínea 9: |
Llínea 11: |
| Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals. | | Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals. |
| | | |
− | El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en octubre de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL. | + | El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en [[octubre]] de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL. |
| | | |
− | De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista. | + | De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en l'any [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista. |
| | | |
| == Atres grups terroristes espanyols == | | == Atres grups terroristes espanyols == |