804
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = جمهورية السودان <br />''Yumhūriyyat as-Sūdān''<br />''Republic of Sudan''<br />República de Sudan | image_band...».
{{Ficha de país
| nom_oficial = جمهورية السودان <br />''Yumhūriyyat as-Sūdān''<br />''Republic of Sudan''<br />República de Sudan
| image_bandera = 125px-Flag of Sudan svg.png
| image_escut =
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-Location Sudan AW.png
| lema_nacional =''al-Nadir Nila'' <br />([[Idioma àrap|àrap]]: «''La victòria és nostra''»)
| himne_nacional =نحن جند الله جند الوطن ''[[Nahnu yund Allah yund al-watan]]'' <br />(«''Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria''»)
| capital =[[Jartum]]
| capital_població =1.974.647 ([[2005]] est.)
| capital_coord. = 15_38_N_32_32_E 15° 38' N 32° 32' E
| ciutat_principal =[[Omdurmán]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]], [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República presidencialista]] baix una [[dictadura]]
| dirigents_títuls = [[Cap d'Estat de Sudan|President]]
| dirigents_noms =[[Omar Hasan Ahmad al-Bashir]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Data
| fundació_dates =Del [[Regne Unit]] i [[Egipte]]<br />[[1 de giner]] de [[1956]]
| superfície = 2.505.813
| superfície_lloc =10
| superfície_aigua = 5,2%
| fronteres =7.687 km
| costes =853km
| població = 41,236,378
| població_any =
| població_lloc = 31
| població_densitat = 15
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 85.461 millons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 60
| PIB_per_càpita=US$ 2.417
| IDH = 0,526
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =147
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">mig</font>
| moneda = [[Lliura sudanesa]]
| gentilici = Sudanés, sudanesa
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3
| horari_estiu = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3
| cctld= .sd
| còdic_telefònic = 249
| prefix_radiofònic =6TA-6UZ, SSN-STZ
| còdic_ISO = 736 / SDN / SD
| membre_de = Membre de: [[Lliga de Estats Àraps|LA]], [[Unió Africana|UA]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]]
| nota1 =
}}
La '''República de Sudan''' o '''República del Sudan''' és el país més gran d'[[Àfrica]], situat al nordest del continent. La seua capital és [[Khartum]]. Llimita en [[Egipte]] al nort, el [[Mar Roig]] al nordest, [[Eritrea]] i [[Etiopia]] a l'est, [[Kénia]] i [[Uganda]] al surest, la [[República Democràtica del Congo]] i la [[República Centreafricana]] al suroest, [[Chad]] a l'oest i en [[Líbia]] al noroest.
== Història ==
Tres [[regne]]s [[kush]]ites i [[Meroe|meroítics]] s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites [[Civilisació|civilisacions]] van florir principalment sobre el [[riu Nil]] des de la primera fins a la sexta [[Cascada|catarata]]. Estos regnes van ser influïts per l'[[Antic Egipte]], al que a la seua vegada van influir més tart. De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou.
L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]].
Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que van ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]]'' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.
El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.
En setembre de [[1983]], el llavors president [[Yaafar Numeiri]], creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en [[Sudan del Sur]]. Pero més tart introduí la llei de la ''[[sharia]]'' i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la [[Segona Guerra Civil Sudanesa]].
A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.
La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns van fugir cap a les ciutats del sur com [[Juba]], atres van emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns.
Des de 2003 en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels [[yanyawid]]. És conegut com el [[Conflicte de Darfur]].
== Govern i Política ==
Sudan té un govern autoritari, per lo qual tot el poder polític està en mans del president, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu [[Partit polític|partit]] controlen el govern des de que ell va dirigir el [[colp militar]] del [[30 de juny]] de [[1989]].
Des de [[1983]] fins a [[1997]], el país fon dividit en cinc [[Regió|regions]] en el nort i tres en el sur, cada una encapçalada per un governador militar. Després del colp militar del [[6 d'abril]] de [[1985]], les assamblees regionals foren suspeses.
== Organisació polític-administrativa de Sudan ==
[[Image:487px-Sudan political map 2000.jpg|thumb|right|300px|Mapa polític de Sudan]]
Sudan està dividit actualment en 26 [[estat]]s. Estos són (nom àrap en paréntesis; la transcripció a l'[[Idioma valencià|valencià]] pot variar segons distintes fonts):
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Bar el Gazal del Nort]] (''Shamal Bahr al Ghazal'')
* [[Bar el Gazal de l'Oest]] (''Gharb Bahr al Ghazal'')
* [[Darfur del Nort]] (''Shamal Darfur'')
* [[Darfur de l'Oest]] (''Gharb Darfur'')
* [[Darfur del Sur]] (''Janub Darfur'')
* [[Ecuatoria central]] (''al-istiwaiyya al-Wusta'')
* [[Ecuatoria De l'Est]] (''Sharq a l'Istiwa'iyah'')
* [[Ecuatoria de l'Oest]] (''Gharb a l'Istiwa'iyah'')
* [[Gadarif]] (''al Qadarif'')
* [[Gezira]] (''al Jazirah'')
* [[Khartum (estat)|Jartum]] (''al Khartum'')
* [[Junqali]]
* [[Kassala (estat)|Kassala]] (''Ash Sharqiyah'')
</td><td valign=top>
* [[Kordofán del Nort]] (''Shamal Kurdufan'')
* [[Kordofán de l'Oest]] (''Gharb Kurdufan'')
* [[Kordofán del Sur]] (''Janub Kurdufan'')
* [[Llacs (Sudan)|Lagos]] (''al Buhayrat'')
* [[Mar Rojo (estat)|Mar Rojo]] (''al Bahr a l'Ahmar'')
* [[Nil Blau (estat)|Nilo Blau / Central]] (''An Nil a l'Azraq'' / ''al Wustá'')
* [[Nil Blanco (estat)|Nilo Blanco]] (''An Nil a l'Abyad'')
* [[Nil Superior]] (''Ali An Nil'')
* [[Nort (Sudan)|Norte]] (''Ash Shamaliyah'')
* [[Riu Nil (estat)|Río Nil]] (''Nahr An Nil'')
* [[Sennar (estat)|Sennar]]
* [[Unitat (Sudan)|Unidad]] (''al Wahdah'')
* [[Warab (estat)|Warab]]
|}
*[[Sudan del Sur]] és una regió autònoma intermija entre els estats i el govern nacional, té previst un referèndum sobre la seua independència per al 2011.
*[[Darfur]] és una regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en el cridat «[[Conflicte de Darfur]]».
== Geografia ==
Sudan està situat en el nort d'Àfrica, a la vora del Mar Rojo, entre Egipte i Eritrea. Està en part travessat pel Nil i els seus [[afluent]]s. En una superfície de 2.505.810 [[quilómetro cuadrat|km²]], és el país més gran del continent africà. En el centre es troba una gran [[plana]], vorejada a l'est i a l'oest per [[montanya|montanyes]]. En el sur el [[clima]] és tropical, mentres que en el nort és desèrtic, on l'estació de [[pluja|pluges]] es dona des d'abril fins a octubre. La [[desertificació]] que s'estén en el pas del temps cap al sur, i l'erosió del sol suponen greus problemes per al país.
== Ecologia ==
Els principals biomes presents en Sudan són el [[desert]], al nort, i la [[sabana]], al sur. Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], les principals [[Ecorregió|ecorregions]] presents en Sudan són, de nort a sur:
* [[Desert del Sàhara (ecorregió)|Desert del Sàhara]]
* [[Estepa i sabana arborada del Sàhara meridional]]
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]]
* [[Sabana sudanesa oriental]]
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]]
Ademés, estan presents el [[desert coster del mar Roig]] en la costa nort, la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]] en l'extrem noroest, la [[montanya xeròfila del Sàhara oriental]], en un enclavament del centre-oest i la [[pradera inundada del Sàhara]], en el [[Sudd]]. Junt en la frontera en Eritrea hi ha diversos enclavaments de [[selva montanyesa d'Etiopia]], [[pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia]], [[pradera i xara xeròfila d'Etiopia]] i [[sabana arbustiva de Somàlia]]; junt en la frontera en Etiopia, Kénia i Uganda es troben enclavaments de [[sabana arbustiva de Kénia]], [[mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]] i [[selva montanyesa d'Àfrica oriental]].
== Economia ==
El 80% de la població treballa en el sector [[Agricultura|agrícola]]. La situació de guerra civil que viu durant molts anys ha portat a tindre nivells d'[[inflació]] alts en determinats moments, junt en caigudes brutals, frut de les vicissituts de les operacions bèliques.
Amenaçat d'expulsió del [[FMI]] per la seua cessació de pagament del [[deute extern]], i en els gravíssims problemes que afig la [[sequia]], les senyes econòmiques no reflectixen la verdadera situació, atés que computen nivells alts de [[PIB]] gràcies als recursos de [[petròleu]] i en part a l'[[or]] que queden en mans de molt poques [[empresa|empreses]], totes elles estrangeres. Atres recursos de que dispon és [[tungsté]], [[zinc]] i, provablement, [[gas]].
És un dels països que més ràpit ha incrementat la seua economia segons el New York Times.
== Demografia ==
[[Image:Sudan-demography.png|thumb|right|300px|Evolució de la població de Sudan]]
En el [[cens de població|cens]] sudanés de [[1993]], la població es calculà en 26 millons. No hi ha censos fiables des de llavors a causa de la guerra civil. L'estimació corrent de la [[CIA]] per a [[2004]] és de prop de 39 millons d'habitants. La població de la zona metropolitana de Khartum (incloent Khartum, [[Omdurmán]] i [[Khartum del Nort]]) està creixent ràpidament i s'acosta als 6-7 millons, incloent prop de 2 millons de persones desplaçades de la zona de guerra en el sur, així com de les àrees afectades per la sequia en orient i occident.
Sudan té dos principals grups culturals —Africans negres arabisats (pero també alguns àraps egipcis, no negroides) i africans negres no àraps— En centenars de divisions ètniques i tribals i grups llingüístics, lo qual fa que la colaboració efectiva entre ells siga un problema major.
Els estats del nort cobrixen la major part de Sudan i inclouen els principals centres urbans. Més de 22 millons de sudanesos que viuen en esta regió són [[Islam|musulmans]] de [[idioma àrap|llengua àrap]], encara que la majoria parla alguna [[llengua materna]] diferent de l'àrap —[[Idioma nubi|nubi]], beja, fur, nuban, ingessana, etc.—. Entre ells hi ha diversos grups tribals diferents. Els kababish del nort de Kordogan són pastors de gamells. Els ga'Alin, rubatab, manasir i shaiqiyah són sedentaris i viuen sobre els rius. Els granara de Kurdufan i Darfur són seminòmades; els beja hamítics de la zones del mar Roig i els nubis de les àrees nortenyes del Nil, alguns dels quals s'han reassentat en el riu Atbara; i els [[negroide]]s nuba del sur de Kurdufan i els fur en l'extrem occidental del país.
La regió meridional té una població de prop de sis millons i és predominantment rural, basada en una economia de subsistència. Esta regió ha sigut afectada negativament per la guerra que des de l'independència, excepte per un periodo de deu anys, i ha resultat en una negligència seriosa, falta de desenroll d'infraestructures, destruccions i desplaçaments majors. Més de dos millons han mort i més de quatre millons s'han desplaçat internament o convertit en refugiats com a resultat de la guerra civil i d'impactes relacionats en la guerra. Ací els sudanesos practiquen, principalment, creences tradicionals indígenes, encara que missioners cristians han convertit prou de gent. El sur també conté diversos grups tribals, i es parlen més llengües que en el nort. Els dinka —la població dels quals és estimada en més d'un milló— És la major de les tribus negreafricanes de Sudan. Junt en els shilluk i els nuer, està entre les tribus nilòtiques. Els azande, bor i collins luo són tribus «sudàniques» en l'occident, i els acholi i lotuhu viuen en l'extrem sur, estenent-se dins d'Uganda.
== Cultura ==
{| border="1" align="center" cellspacing="0" cellpadding="5" style="text-align:center;border-collapse:collapse;margin-top:0.5em;"
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
|-----
! style="background:#efefef;" | Data
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
! style="background:#efefef;" | Nom local
! style="background:#efefef;" | Notes
|-----
|[[1 de giner]]
|Festa Nacional
|
|Independència de Sudan
|-----
|[[27 de març]]
|Festa de l'Unitat
|
|Conmemoració de l'acort d'[[Addis Abeba]] de [[1972]]
|-----
|(Varia segons el calendari llunar)
|Tabaski o [[Aïd el-Kebir]]
|
|Fi del mes del [[Ramadà]]
|-----
|[[25 de decembre]]
|[[Nadal]]
|
|Naiximent de [[Jesucrist]]
|}
== Veja també ==
*[[Núbia]]
*[[Azande]]
*[[Conflicte de Darfur]]
*[[Selecció de fútbol de Sudan]]
*[[Sudan del Sur]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.indexmundi.com/es/sudan/ Informació sobre Sudan]
* [http://www.who.int/countries/sdn/es/ Senyes de l'OMS sobre Sudan]
* [http://www.sudan.gov.sd/english.Htm Govern de Sudan] (en anglés)
* [http://www.sauverledarfour.Org NGO]
* [http://www.sudan-parliament.Org/ Parlament de Sudan (Majlis Watani)] (en àrap)(no funciona)
{{Traduït de|es|Sudan}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
| nom_oficial = جمهورية السودان <br />''Yumhūriyyat as-Sūdān''<br />''Republic of Sudan''<br />República de Sudan
| image_bandera = 125px-Flag of Sudan svg.png
| image_escut =
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-Location Sudan AW.png
| lema_nacional =''al-Nadir Nila'' <br />([[Idioma àrap|àrap]]: «''La victòria és nostra''»)
| himne_nacional =نحن جند الله جند الوطن ''[[Nahnu yund Allah yund al-watan]]'' <br />(«''Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria''»)
| capital =[[Jartum]]
| capital_població =1.974.647 ([[2005]] est.)
| capital_coord. = 15_38_N_32_32_E 15° 38' N 32° 32' E
| ciutat_principal =[[Omdurmán]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]], [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República presidencialista]] baix una [[dictadura]]
| dirigents_títuls = [[Cap d'Estat de Sudan|President]]
| dirigents_noms =[[Omar Hasan Ahmad al-Bashir]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Data
| fundació_dates =Del [[Regne Unit]] i [[Egipte]]<br />[[1 de giner]] de [[1956]]
| superfície = 2.505.813
| superfície_lloc =10
| superfície_aigua = 5,2%
| fronteres =7.687 km
| costes =853km
| població = 41,236,378
| població_any =
| població_lloc = 31
| població_densitat = 15
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 85.461 millons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 60
| PIB_per_càpita=US$ 2.417
| IDH = 0,526
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =147
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">mig</font>
| moneda = [[Lliura sudanesa]]
| gentilici = Sudanés, sudanesa
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3
| horari_estiu = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3
| cctld= .sd
| còdic_telefònic = 249
| prefix_radiofònic =6TA-6UZ, SSN-STZ
| còdic_ISO = 736 / SDN / SD
| membre_de = Membre de: [[Lliga de Estats Àraps|LA]], [[Unió Africana|UA]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]]
| nota1 =
}}
La '''República de Sudan''' o '''República del Sudan''' és el país més gran d'[[Àfrica]], situat al nordest del continent. La seua capital és [[Khartum]]. Llimita en [[Egipte]] al nort, el [[Mar Roig]] al nordest, [[Eritrea]] i [[Etiopia]] a l'est, [[Kénia]] i [[Uganda]] al surest, la [[República Democràtica del Congo]] i la [[República Centreafricana]] al suroest, [[Chad]] a l'oest i en [[Líbia]] al noroest.
== Història ==
Tres [[regne]]s [[kush]]ites i [[Meroe|meroítics]] s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites [[Civilisació|civilisacions]] van florir principalment sobre el [[riu Nil]] des de la primera fins a la sexta [[Cascada|catarata]]. Estos regnes van ser influïts per l'[[Antic Egipte]], al que a la seua vegada van influir més tart. De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou.
L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]].
Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que van ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]]'' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.
El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.
En setembre de [[1983]], el llavors president [[Yaafar Numeiri]], creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en [[Sudan del Sur]]. Pero més tart introduí la llei de la ''[[sharia]]'' i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la [[Segona Guerra Civil Sudanesa]].
A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.
La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns van fugir cap a les ciutats del sur com [[Juba]], atres van emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns.
Des de 2003 en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels [[yanyawid]]. És conegut com el [[Conflicte de Darfur]].
== Govern i Política ==
Sudan té un govern autoritari, per lo qual tot el poder polític està en mans del president, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu [[Partit polític|partit]] controlen el govern des de que ell va dirigir el [[colp militar]] del [[30 de juny]] de [[1989]].
Des de [[1983]] fins a [[1997]], el país fon dividit en cinc [[Regió|regions]] en el nort i tres en el sur, cada una encapçalada per un governador militar. Després del colp militar del [[6 d'abril]] de [[1985]], les assamblees regionals foren suspeses.
== Organisació polític-administrativa de Sudan ==
[[Image:487px-Sudan political map 2000.jpg|thumb|right|300px|Mapa polític de Sudan]]
Sudan està dividit actualment en 26 [[estat]]s. Estos són (nom àrap en paréntesis; la transcripció a l'[[Idioma valencià|valencià]] pot variar segons distintes fonts):
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Bar el Gazal del Nort]] (''Shamal Bahr al Ghazal'')
* [[Bar el Gazal de l'Oest]] (''Gharb Bahr al Ghazal'')
* [[Darfur del Nort]] (''Shamal Darfur'')
* [[Darfur de l'Oest]] (''Gharb Darfur'')
* [[Darfur del Sur]] (''Janub Darfur'')
* [[Ecuatoria central]] (''al-istiwaiyya al-Wusta'')
* [[Ecuatoria De l'Est]] (''Sharq a l'Istiwa'iyah'')
* [[Ecuatoria de l'Oest]] (''Gharb a l'Istiwa'iyah'')
* [[Gadarif]] (''al Qadarif'')
* [[Gezira]] (''al Jazirah'')
* [[Khartum (estat)|Jartum]] (''al Khartum'')
* [[Junqali]]
* [[Kassala (estat)|Kassala]] (''Ash Sharqiyah'')
</td><td valign=top>
* [[Kordofán del Nort]] (''Shamal Kurdufan'')
* [[Kordofán de l'Oest]] (''Gharb Kurdufan'')
* [[Kordofán del Sur]] (''Janub Kurdufan'')
* [[Llacs (Sudan)|Lagos]] (''al Buhayrat'')
* [[Mar Rojo (estat)|Mar Rojo]] (''al Bahr a l'Ahmar'')
* [[Nil Blau (estat)|Nilo Blau / Central]] (''An Nil a l'Azraq'' / ''al Wustá'')
* [[Nil Blanco (estat)|Nilo Blanco]] (''An Nil a l'Abyad'')
* [[Nil Superior]] (''Ali An Nil'')
* [[Nort (Sudan)|Norte]] (''Ash Shamaliyah'')
* [[Riu Nil (estat)|Río Nil]] (''Nahr An Nil'')
* [[Sennar (estat)|Sennar]]
* [[Unitat (Sudan)|Unidad]] (''al Wahdah'')
* [[Warab (estat)|Warab]]
|}
*[[Sudan del Sur]] és una regió autònoma intermija entre els estats i el govern nacional, té previst un referèndum sobre la seua independència per al 2011.
*[[Darfur]] és una regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en el cridat «[[Conflicte de Darfur]]».
== Geografia ==
Sudan està situat en el nort d'Àfrica, a la vora del Mar Rojo, entre Egipte i Eritrea. Està en part travessat pel Nil i els seus [[afluent]]s. En una superfície de 2.505.810 [[quilómetro cuadrat|km²]], és el país més gran del continent africà. En el centre es troba una gran [[plana]], vorejada a l'est i a l'oest per [[montanya|montanyes]]. En el sur el [[clima]] és tropical, mentres que en el nort és desèrtic, on l'estació de [[pluja|pluges]] es dona des d'abril fins a octubre. La [[desertificació]] que s'estén en el pas del temps cap al sur, i l'erosió del sol suponen greus problemes per al país.
== Ecologia ==
Els principals biomes presents en Sudan són el [[desert]], al nort, i la [[sabana]], al sur. Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], les principals [[Ecorregió|ecorregions]] presents en Sudan són, de nort a sur:
* [[Desert del Sàhara (ecorregió)|Desert del Sàhara]]
* [[Estepa i sabana arborada del Sàhara meridional]]
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]]
* [[Sabana sudanesa oriental]]
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]]
Ademés, estan presents el [[desert coster del mar Roig]] en la costa nort, la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]] en l'extrem noroest, la [[montanya xeròfila del Sàhara oriental]], en un enclavament del centre-oest i la [[pradera inundada del Sàhara]], en el [[Sudd]]. Junt en la frontera en Eritrea hi ha diversos enclavaments de [[selva montanyesa d'Etiopia]], [[pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia]], [[pradera i xara xeròfila d'Etiopia]] i [[sabana arbustiva de Somàlia]]; junt en la frontera en Etiopia, Kénia i Uganda es troben enclavaments de [[sabana arbustiva de Kénia]], [[mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]] i [[selva montanyesa d'Àfrica oriental]].
== Economia ==
El 80% de la població treballa en el sector [[Agricultura|agrícola]]. La situació de guerra civil que viu durant molts anys ha portat a tindre nivells d'[[inflació]] alts en determinats moments, junt en caigudes brutals, frut de les vicissituts de les operacions bèliques.
Amenaçat d'expulsió del [[FMI]] per la seua cessació de pagament del [[deute extern]], i en els gravíssims problemes que afig la [[sequia]], les senyes econòmiques no reflectixen la verdadera situació, atés que computen nivells alts de [[PIB]] gràcies als recursos de [[petròleu]] i en part a l'[[or]] que queden en mans de molt poques [[empresa|empreses]], totes elles estrangeres. Atres recursos de que dispon és [[tungsté]], [[zinc]] i, provablement, [[gas]].
És un dels països que més ràpit ha incrementat la seua economia segons el New York Times.
== Demografia ==
[[Image:Sudan-demography.png|thumb|right|300px|Evolució de la població de Sudan]]
En el [[cens de població|cens]] sudanés de [[1993]], la població es calculà en 26 millons. No hi ha censos fiables des de llavors a causa de la guerra civil. L'estimació corrent de la [[CIA]] per a [[2004]] és de prop de 39 millons d'habitants. La població de la zona metropolitana de Khartum (incloent Khartum, [[Omdurmán]] i [[Khartum del Nort]]) està creixent ràpidament i s'acosta als 6-7 millons, incloent prop de 2 millons de persones desplaçades de la zona de guerra en el sur, així com de les àrees afectades per la sequia en orient i occident.
Sudan té dos principals grups culturals —Africans negres arabisats (pero també alguns àraps egipcis, no negroides) i africans negres no àraps— En centenars de divisions ètniques i tribals i grups llingüístics, lo qual fa que la colaboració efectiva entre ells siga un problema major.
Els estats del nort cobrixen la major part de Sudan i inclouen els principals centres urbans. Més de 22 millons de sudanesos que viuen en esta regió són [[Islam|musulmans]] de [[idioma àrap|llengua àrap]], encara que la majoria parla alguna [[llengua materna]] diferent de l'àrap —[[Idioma nubi|nubi]], beja, fur, nuban, ingessana, etc.—. Entre ells hi ha diversos grups tribals diferents. Els kababish del nort de Kordogan són pastors de gamells. Els ga'Alin, rubatab, manasir i shaiqiyah són sedentaris i viuen sobre els rius. Els granara de Kurdufan i Darfur són seminòmades; els beja hamítics de la zones del mar Roig i els nubis de les àrees nortenyes del Nil, alguns dels quals s'han reassentat en el riu Atbara; i els [[negroide]]s nuba del sur de Kurdufan i els fur en l'extrem occidental del país.
La regió meridional té una població de prop de sis millons i és predominantment rural, basada en una economia de subsistència. Esta regió ha sigut afectada negativament per la guerra que des de l'independència, excepte per un periodo de deu anys, i ha resultat en una negligència seriosa, falta de desenroll d'infraestructures, destruccions i desplaçaments majors. Més de dos millons han mort i més de quatre millons s'han desplaçat internament o convertit en refugiats com a resultat de la guerra civil i d'impactes relacionats en la guerra. Ací els sudanesos practiquen, principalment, creences tradicionals indígenes, encara que missioners cristians han convertit prou de gent. El sur també conté diversos grups tribals, i es parlen més llengües que en el nort. Els dinka —la població dels quals és estimada en més d'un milló— És la major de les tribus negreafricanes de Sudan. Junt en els shilluk i els nuer, està entre les tribus nilòtiques. Els azande, bor i collins luo són tribus «sudàniques» en l'occident, i els acholi i lotuhu viuen en l'extrem sur, estenent-se dins d'Uganda.
== Cultura ==
{| border="1" align="center" cellspacing="0" cellpadding="5" style="text-align:center;border-collapse:collapse;margin-top:0.5em;"
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
|-----
! style="background:#efefef;" | Data
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
! style="background:#efefef;" | Nom local
! style="background:#efefef;" | Notes
|-----
|[[1 de giner]]
|Festa Nacional
|
|Independència de Sudan
|-----
|[[27 de març]]
|Festa de l'Unitat
|
|Conmemoració de l'acort d'[[Addis Abeba]] de [[1972]]
|-----
|(Varia segons el calendari llunar)
|Tabaski o [[Aïd el-Kebir]]
|
|Fi del mes del [[Ramadà]]
|-----
|[[25 de decembre]]
|[[Nadal]]
|
|Naiximent de [[Jesucrist]]
|}
== Veja també ==
*[[Núbia]]
*[[Azande]]
*[[Conflicte de Darfur]]
*[[Selecció de fútbol de Sudan]]
*[[Sudan del Sur]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.indexmundi.com/es/sudan/ Informació sobre Sudan]
* [http://www.who.int/countries/sdn/es/ Senyes de l'OMS sobre Sudan]
* [http://www.sudan.gov.sd/english.Htm Govern de Sudan] (en anglés)
* [http://www.sauverledarfour.Org NGO]
* [http://www.sudan-parliament.Org/ Parlament de Sudan (Majlis Watani)] (en àrap)(no funciona)
{{Traduït de|es|Sudan}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]