Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
192 bytes afegits ,  17:18 22 maig 2020
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:     
Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen començar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].
 
Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen començar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].
 +
 +
== Dits valencians ==
 +
 +
* La jota naixqué en Valéncia, es crià en Aragó i Navarra li donà sentiment i cor.
 +
* la jota en Valéncia naixqué, Aragó la popularisà i Navarra la dignificà.
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
26 032

edicions

Menú de navegació