Canvis

== Història ==

== Història ==

En l'any [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler|Heitler]]-[[Fritz London|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H₂), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>

En l'any [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler|Heitler]]-[[Fritz London|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H₂), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>

Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>

Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de l'any  [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la [[Anys 1950|década de 1950]].<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>

== Teoria ==

== Teoria ==