26 929
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Epistolare Valentinum''' és un text de finals del sigle XII o principis del XIII que apareix en un còdex que se conserva en l'Archiu…»
'''Epistolare Valentinum''' és un text de finals del [[sigle XII]] o principis del [[sigle XIII|XIII]] que apareix en un [[còdex]] que se conserva en l'Archiu Històric de la Catedral de Valéncia que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament on apareixen texts llatins junt al [[romanç valencià]].
El diari valencià ''[[Las Provincias]]'' publicava en la seua edició de 21 d'abril de 1996 un artícul firmat per [[Baltasar Bueno Tárrega]], periodiste valencià i acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en el que es detalla la troballa d'un document del sigle XII en romanç valencià.
En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana.
Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.
En l'epístola de les "Planchs de Sen Esteve", d'autor anònim, es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí:
* Text en llatí
{{Cita|Lectio actuum apostolorum. In diebus illis. Stephanus autem plenus gratia et furtitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.}}
* Text en romanç valencià
{{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}}
== Referències ==
* [http://valenciacanta.blogspot.com/search?q=Planchs+de+Sen+Esteve Planchs de Sen Esteve - Valencia Canta]
== Bibliografia ==
* Catálogo descriptivo de los Códices de la Catedral de Valencia - Boletín de la Real Academia de la Historia - Cervantes virtual
== Enllaços externs ==
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/09/m-de-lema-ya-en-el-sigo-xi-existia-un-romance-valenciano/ M. de Lema: “Ya en el sigo XI existía un romance valenciano” - Cultura Valenciana]
El diari valencià ''[[Las Provincias]]'' publicava en la seua edició de 21 d'abril de 1996 un artícul firmat per [[Baltasar Bueno Tárrega]], periodiste valencià i acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en el que es detalla la troballa d'un document del sigle XII en romanç valencià.
En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana.
Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.
En l'epístola de les "Planchs de Sen Esteve", d'autor anònim, es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí:
* Text en llatí
{{Cita|Lectio actuum apostolorum. In diebus illis. Stephanus autem plenus gratia et furtitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.}}
* Text en romanç valencià
{{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}}
== Referències ==
* [http://valenciacanta.blogspot.com/search?q=Planchs+de+Sen+Esteve Planchs de Sen Esteve - Valencia Canta]
== Bibliografia ==
* Catálogo descriptivo de los Códices de la Catedral de Valencia - Boletín de la Real Academia de la Historia - Cervantes virtual
== Enllaços externs ==
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/09/m-de-lema-ya-en-el-sigo-xi-existia-un-romance-valenciano/ M. de Lema: “Ya en el sigo XI existía un romance valenciano” - Cultura Valenciana]