Canvis

== L'ànima com a forma substancial de la persona: Aristòtil. ==

== L'ànima com a forma substancial de la persona: Aristòtil. ==

Aristòtil ([[384 a. C.|384]]-[[322 a. de C.]]) és el pensador que ha influït més poderosament, durant sigles, en el pensament occidental. Va participar de l'Acadèmia filosòfica de Plató en Atenes al menys vint anys ([[367 a. C.|367]] a [[347 a. de C.]]). Per això al començament té una concepció de l'ànima completament platònica, pero ya en alguns escrits, com “Ètica a Eudemo” i “Ètica a Nicómaco” comença a considerar que l'unió d'ànima i cos no és casual i violenta, sino que n'hi ha una certa afinitat o correspondència. Finalment, en l'obra “De Anima” acaba de perfilar la doctrina aristotèlica de l'unió d'ànima i cos que ha perdurat fins als nostres dies.<br>

Aristòtil ([[384 a. C.|384]]-[[322 a. C.]]) és el pensador que ha influït més poderosament, durant sigles, en el pensament occidental. Va participar de l'Acadèmia filosòfica de Plató en Atenes al menys vint anys ([[367 a. C.|367]] a [[347 a. C.]]). Per això al començament té una concepció de l'ànima completament platònica, pero ya en alguns escrits, com “Ètica a Eudemo” i “Ètica a Nicómaco” comença a considerar que l'unió d'ànima i cos no és casual i violenta, sino que n'hi ha una certa afinitat o correspondència. Finalment, en l'obra “De Anima” acaba de perfilar la doctrina aristotèlica de l'unió d'ànima i cos que ha perdurat fins als nostres dies.<br>

<gallery>

<gallery>

Archiu:Aristoteles.jpg|Aristòtil. Bust del Palazzo Altemps en [[Roma]]

Archiu:Aristoteles.jpg|Aristòtil. Bust del Palazzo Altemps en [[Roma]]

* '''Definició general descriptiva''': l'ànima no és un cos, pero no pot ser sense un cos; està en un cos. De l'ànima procedix la vida del cos. Per tant cos i ànima són coses diferents, pero estan íntimament relacionades.<br>

* '''Definició general descriptiva''': l'ànima no és un cos, pero no pot ser sense un cos; està en un cos. De l'ànima procedix la vida del cos. Per tant cos i ànima són coses diferents, pero estan íntimament relacionades.<br>

* '''Definició essencial''': Un cos natural té potència (capacitat, possibilitat) de viure, pero és l'ànima la que li dona al cos l'acte final (entelequia) de viure. L'ànima és una entitat substancial que dona unitat a una matèria (el cos) i la fa ser un organisme viu; és el principi entitatiu del ser viu, també el seu principi operatiu perque és la font i arrel de tots els seus actes vitals.<br>

* '''Definició essencial''': Un cos natural té potència (capacitat, possibilitat) de viure, pero és l'ànima la que li dona al cos l'acte final (entelequia) de viure. L'ànima és una entitat substancial que dona unitat a una matèria (el cos) i la fa ser un organisme viu; és el principi entitatiu del ser viu, també el seu principi operatiu perque és la font i arrel de tots els seus actes vitals.<br>

* '''Definició especial descriptiva''': L'ànima és allò per lo qual primerament vivim, sentim, nos movem i entenem. L'ànima és l'arrel de tots els actes vitals de la persona: vegetatius, sensitius i intelectius; Aristòtil dona unitat a les tres ànimes o components de l'ànima de Plató, perque són tres potències o principis d'operació d'una única ànima.<br>  

* '''Definició especial descriptiva''': L'ànima és allò per lo qual primerament vivim, sentim, nos movem i entenem. L'ànima és l'arrel de tots els actes vitals de la persona: vegetatius, sensitius i intelectius; Aristòtil dona unitat a les tres ànimes o components de l'ànima de Plató, perque són tres potències o principis d'operació d'una única ànima.<br>

== L'immortalitat de l'ànima en la concepció aristotèlica. La síntesis de [[Tomàs d'Aquino]] ==

== L'immortalitat de l'ànima en la concepció aristotèlica. La síntesis de [[Tomàs d'Aquino]] ==