| '''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. En l'any [[2007]] tenia una població de 6.074 habitants. En [[1981]] sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. Des de l'any [[2003]] el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta. | | '''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. En l'any [[2007]] tenia una població de 6.074 habitants. En [[1981]] sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. Des de l'any [[2003]] el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta. |
| És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV]] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola. | | És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV]] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola. |
| Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut [[regadiu|horta]], [[rahal|raval]] i [[moreria]], refugi musulmà, [[bordell]], assentament gremial, llar de l'aristocràcia migeval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la [[Revolució Industrial]] i, al fi del [[sigle XX]], espai d'oci de la població jovenil de la ciutat. | | Este barri ha patit grans modificacions a lo llarc dels seus més de mil anys d'història. Ha segut [[regadiu|horta]], [[rahal|raval]] i [[moreria]], refugi musulmà, [[bordell]], assentament gremial, llar de l'aristocràcia migeval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la [[Revolució Industrial]] i, al fi del [[sigle XX]], espai d'oci de la població jovenil de la ciutat. |