26 055
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Joan Timoneda''' o '''Joan de Timoneda''' (Valéncia, 1518 - † 1583) fon un escritor, dramaturc i editor valencià. == Biografi…»
'''Joan Timoneda''' o '''Joan de Timoneda''' ([[Valéncia]], [[1518]] - † [[1583]]) fon un escritor, dramaturc i editor [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Abans de dedicar-se al negoci de la llibreria Joan Timoneda fon pegador de pells; potser degut a que feya encuadernacions va ampliar el negoci com a llibrer. També se sap que fon actor. En l'any [[1547]] ya comerciava en llibres propis i aliens. Estigué casat en Isabel Ferrandis, de la que va tindre tres fills; un d'ells, Batiste, va proseguir a la mort del pare en el negoci familiar.
És conegut fonamentalment per la seua llabor de compilació de la poesia popular (lírica cancioneril i romançades), per les seues edicions de teatre (a la seua llabor devem el coneiximent dels passos de Lope de Rueda, encara que els va modificar, fonamentalment en els passages més còmics de becos o rufians) i pel seu conjunt de relats ''El patrañuelo'' (Valéncia, [[1567]]), adaptacions de noveles italianes de l'estil de [[Boccaccio]] o Bandello. Publicà casi tota la seua obra en castellà, encara que també va donar a l'imprenta obres en [[valencià]]: una antologia de poesia trovadoresca titulada ''Flor d'enamorats'' i alguns autos sacramentals.
== Obra ==
La seua obra lliterària es classifica en tres facetes: dramaturc, narrador i colector de romançades. Pero és famós sobretot com a autor dramàtic (és citat moltes voltes com un dels més llegítims precursors de [[Lope de Vega]]). La seua obra és parcialment original, ya que en ocasions es llimita a adaptar o traduir els seus models, si be en gran talent líric i eficàcia dramàtica.
Autor dramàtic i sobretot adaptador, va publicar obres escèniques religioses. El seu ''Ternario sacramental'' (Valéncia, [[1575]]) reunix sis autos sacramentals entre els quals destaca com a millor el de ''La oveja perdida'' —inspirat en la paràbola homònima— i els dos ''Ternarios sacramentals'' de 1575 que reflectixen les noves orientacions de l'iglésia espanyola; anterior ad estos, hi ha una peça seua en valencià, ''Aucto de la Iglésia''. És l'autor dels únics autos sacramentals en valencià: ''L'iglésia militant'' i el ''Castell d'Emaús''. Estes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'eucaristia, com a element de propaganda per a defendre la doctrina catòlica de la Reforma protestant en general i del luteranisme en particular.
La seua obra escènica profana forma una colecció titulada ''Turiana'' (Valéncia, [[1564]] i [[1565]]), que arreplega vàries comèdies, farses, passos i entremessos. En ''Les tres comèdies'' (Valéncia, 1559) traduïx Els dos Menecmos i l'Amfitrió del dramaturc llatí [[Plauto]], i afig ademés la Comèdia Carmelia o Cornelia.
Com a narrador tingué un gran paper en l'evolució del gènero novelístic en castellà, puix va compondre una ''Sobremesa y alivio de caminantes'' ([[Saragossa]] i [[Medina del Campo]], [[1563]]), miscelànea de dits aguts i contets, el ''Buen avíso i portacuentos'' (Valéncia, [[1564]]) i, sobretot, un famós llibre titulat ''El patrañuelo'' (Valéncia, 1567), conjunt de noveles molt interessants -que ell denomina patranyes- preses de l'italià i actualisades, aclimatades i narrades en un castellà familiar. Les fonts d'esta obra són els ''novellieri'' Masuccio Salernitano, Giovanni Boccaccio, Mateo Bandello, el poeta Ludovico Ariosto i les ''Gesta romanorum'', entre unes atres.
Com a compilador i editor de romançades, va publicar una ''Rosa de romances'' (Valéncia, [[1573]]) dividida en quatre parts temàtiques en la seua major part sobre història d'Espanya, romana i troyana, i ''Flor de enamorados, Sarao''; també compilà i edità diferents cançoners, com a ''Cancionero llamado Sarao de Amor'' ([[1561]]), ''Villete de amor'' (potser de [[1565]]), ''Enredo de amor'' ([[1573]]), ''Guisadillo de amor'' ([[1573]]) i el ''Truhanesco'' (també de 1573), i va donar a l'estampa numerosos plecs solts.
També va compondre un ''Libro llamado ingenio, del juego de marro de punta'', un dels molts tractats espanyols sobre el joc de dames en els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Timoneda Joan Timoneda en Wikipedia]
* [http://dbe.rah.es/biografias/8675/juan-timoneda Joan Timoneda - Real Acadèmia de l'Història]
== Biografia ==
Abans de dedicar-se al negoci de la llibreria Joan Timoneda fon pegador de pells; potser degut a que feya encuadernacions va ampliar el negoci com a llibrer. També se sap que fon actor. En l'any [[1547]] ya comerciava en llibres propis i aliens. Estigué casat en Isabel Ferrandis, de la que va tindre tres fills; un d'ells, Batiste, va proseguir a la mort del pare en el negoci familiar.
És conegut fonamentalment per la seua llabor de compilació de la poesia popular (lírica cancioneril i romançades), per les seues edicions de teatre (a la seua llabor devem el coneiximent dels passos de Lope de Rueda, encara que els va modificar, fonamentalment en els passages més còmics de becos o rufians) i pel seu conjunt de relats ''El patrañuelo'' (Valéncia, [[1567]]), adaptacions de noveles italianes de l'estil de [[Boccaccio]] o Bandello. Publicà casi tota la seua obra en castellà, encara que també va donar a l'imprenta obres en [[valencià]]: una antologia de poesia trovadoresca titulada ''Flor d'enamorats'' i alguns autos sacramentals.
== Obra ==
La seua obra lliterària es classifica en tres facetes: dramaturc, narrador i colector de romançades. Pero és famós sobretot com a autor dramàtic (és citat moltes voltes com un dels més llegítims precursors de [[Lope de Vega]]). La seua obra és parcialment original, ya que en ocasions es llimita a adaptar o traduir els seus models, si be en gran talent líric i eficàcia dramàtica.
Autor dramàtic i sobretot adaptador, va publicar obres escèniques religioses. El seu ''Ternario sacramental'' (Valéncia, [[1575]]) reunix sis autos sacramentals entre els quals destaca com a millor el de ''La oveja perdida'' —inspirat en la paràbola homònima— i els dos ''Ternarios sacramentals'' de 1575 que reflectixen les noves orientacions de l'iglésia espanyola; anterior ad estos, hi ha una peça seua en valencià, ''Aucto de la Iglésia''. És l'autor dels únics autos sacramentals en valencià: ''L'iglésia militant'' i el ''Castell d'Emaús''. Estes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'eucaristia, com a element de propaganda per a defendre la doctrina catòlica de la Reforma protestant en general i del luteranisme en particular.
La seua obra escènica profana forma una colecció titulada ''Turiana'' (Valéncia, [[1564]] i [[1565]]), que arreplega vàries comèdies, farses, passos i entremessos. En ''Les tres comèdies'' (Valéncia, 1559) traduïx Els dos Menecmos i l'Amfitrió del dramaturc llatí [[Plauto]], i afig ademés la Comèdia Carmelia o Cornelia.
Com a narrador tingué un gran paper en l'evolució del gènero novelístic en castellà, puix va compondre una ''Sobremesa y alivio de caminantes'' ([[Saragossa]] i [[Medina del Campo]], [[1563]]), miscelànea de dits aguts i contets, el ''Buen avíso i portacuentos'' (Valéncia, [[1564]]) i, sobretot, un famós llibre titulat ''El patrañuelo'' (Valéncia, 1567), conjunt de noveles molt interessants -que ell denomina patranyes- preses de l'italià i actualisades, aclimatades i narrades en un castellà familiar. Les fonts d'esta obra són els ''novellieri'' Masuccio Salernitano, Giovanni Boccaccio, Mateo Bandello, el poeta Ludovico Ariosto i les ''Gesta romanorum'', entre unes atres.
Com a compilador i editor de romançades, va publicar una ''Rosa de romances'' (Valéncia, [[1573]]) dividida en quatre parts temàtiques en la seua major part sobre història d'Espanya, romana i troyana, i ''Flor de enamorados, Sarao''; també compilà i edità diferents cançoners, com a ''Cancionero llamado Sarao de Amor'' ([[1561]]), ''Villete de amor'' (potser de [[1565]]), ''Enredo de amor'' ([[1573]]), ''Guisadillo de amor'' ([[1573]]) i el ''Truhanesco'' (també de 1573), i va donar a l'estampa numerosos plecs solts.
També va compondre un ''Libro llamado ingenio, del juego de marro de punta'', un dels molts tractats espanyols sobre el joc de dames en els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Timoneda Joan Timoneda en Wikipedia]
* [http://dbe.rah.es/biografias/8675/juan-timoneda Joan Timoneda - Real Acadèmia de l'Història]