26 027
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 28:
Llínea 28: − + Llínea 56:
Llínea 56: − + Llínea 73:
Llínea 73: + + + + +
sense resum d'edició
| notes a peu =
| notes a peu =
}}
}}
'''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teòlec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discipul, en el prolec de l'any [[1395]] de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:
'''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teòlec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul, en el prolec de l'any [[1395]] de la seua traducció del “[[Valeri Màxim]]” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:
“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.
“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.
===Traduccions===
===Traduccions===
*''Valerio Maximo''
* ''Valerio Maximo''
* ''De providentia''
* ''De providentia''
* ''Pater Noster''
* ''Pater Noster''
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Valeri Màxim]]
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
== Cites ==
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]