26 304
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Fernando Ponsell Cortés''' (Alcalà de la Jovada, La Vall d'Alcalà, Alacant, 1898 - ¿? 1975), fon un important arqueòlec Valencians…»
'''Fernando Ponsell Cortés''' ([[Alcalà de la Jovada]], [[La Vall d'Alcalà]], [[Alacant]], [[1898]] - ¿? [[1975]]), fon un important arqueòlec [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Fernando Ponsell naixqué en l'any 1898 en la pedania d'Alcalà de la Jovada de la població alacantina de la Vall d'Alcalà. Fernando Ponsell fon un important arqueòlec que desenrollà les seues abundants investigacions a lo llarc del [[sigle XX]] en els jaciments de la seua comarca natal, els Valls de Pego de la comarca de la [[Marina Alta]] destacant els del Mas de Menente i la Cova Teular en [[Alcoy]],
i el de la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]].
Algunes d'estes excavacions i estudis estigueren subvencionats per l'[[Universitat de Valéncia]], propiciant que publicara diversos llibres sobre arqueologia valenciana, conseguint també varis premis extraordinaris en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]] de [[Lo Rat Penat]].
La vinculació de Ponsell en Lo Rat Penat fon constant, deguda al seu gran sentiment patriòtic i també a la gran amistat que tenia en el que fora president de l'entitat, l'empresari i erudit aficionat a l'arqueologia, [[Nicolau Primitiu]].
Gràcies a Fernando Ponsell, oblidat per les institucions públiques, es creà en l'any [[1927]] el Servici d'Investigació Prehistòrica de la [[Diputació de Valéncia]], i la donació de la seua gran colecció de peces arqueològiques recopilada durant anys fon el germen del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].
Ponsell també jugà un paper important en la [[Festa de Moros i Cristians]] d'[[Alcoy]], publicant diversos artículs en el llibret de festes i aplegant a ser capità moro de la Filà Llana en [[1959]]. D'entre tots els artículs publicats en el rotatiu festiu destaca el que aparegué en l'any [[1945]] titulat ''Don Pedro I y ‘El Centenar de la Ploma’ en Alcoy'', en el que narra una fita històrica ocorreguda a finals del [[sigle XIII]], desconeguda per la gran majoria dels valencians. En eixe artícul Ponsell nos demostra que la [[Real Senyera]] era amada i apreciada en la totalitat del [[Regne de Valéncia]] des del mateix sigle XIII i la visita del màxim símbol de la pàtria era motiu de festa.
== Referències ==
* ''L'amor d'Alcoy per la Real Senyera i el Centenar de la Ploma'', per Javier Navarro Andreu (Revista Rogle, nº 163 Abril 2020)
== Biografia ==
Fernando Ponsell naixqué en l'any 1898 en la pedania d'Alcalà de la Jovada de la població alacantina de la Vall d'Alcalà. Fernando Ponsell fon un important arqueòlec que desenrollà les seues abundants investigacions a lo llarc del [[sigle XX]] en els jaciments de la seua comarca natal, els Valls de Pego de la comarca de la [[Marina Alta]] destacant els del Mas de Menente i la Cova Teular en [[Alcoy]],
i el de la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]].
Algunes d'estes excavacions i estudis estigueren subvencionats per l'[[Universitat de Valéncia]], propiciant que publicara diversos llibres sobre arqueologia valenciana, conseguint també varis premis extraordinaris en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]] de [[Lo Rat Penat]].
La vinculació de Ponsell en Lo Rat Penat fon constant, deguda al seu gran sentiment patriòtic i també a la gran amistat que tenia en el que fora president de l'entitat, l'empresari i erudit aficionat a l'arqueologia, [[Nicolau Primitiu]].
Gràcies a Fernando Ponsell, oblidat per les institucions públiques, es creà en l'any [[1927]] el Servici d'Investigació Prehistòrica de la [[Diputació de Valéncia]], i la donació de la seua gran colecció de peces arqueològiques recopilada durant anys fon el germen del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].
Ponsell també jugà un paper important en la [[Festa de Moros i Cristians]] d'[[Alcoy]], publicant diversos artículs en el llibret de festes i aplegant a ser capità moro de la Filà Llana en [[1959]]. D'entre tots els artículs publicats en el rotatiu festiu destaca el que aparegué en l'any [[1945]] titulat ''Don Pedro I y ‘El Centenar de la Ploma’ en Alcoy'', en el que narra una fita històrica ocorreguda a finals del [[sigle XIII]], desconeguda per la gran majoria dels valencians. En eixe artícul Ponsell nos demostra que la [[Real Senyera]] era amada i apreciada en la totalitat del [[Regne de Valéncia]] des del mateix sigle XIII i la visita del màxim símbol de la pàtria era motiu de festa.
== Referències ==
* ''L'amor d'Alcoy per la Real Senyera i el Centenar de la Ploma'', per Javier Navarro Andreu (Revista Rogle, nº 163 Abril 2020)