4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Els '''flamencs''' (Phoenicopterus) són un gènero d'aus que es distribuïxen tant per l'hemisferi occidental com per l'hemisferi oriental; existixe…»
Els '''flamencs''' (Phoenicopterus) són un gènero d'[[au|aus]] que es distribuïxen tant per l'[[hemisferi]] occidental com per l'hemisferi oriental; existixen dos espècies en [[Amèrica]] i una en el [[Vell Món]]. Tenen el [[cràneu]] desmognat holorrí, en setze a vint [[vèrtebra|vèrtebres]] cervicals i peus anisodàctils.
== Morfologia ==
[[Archiu:Chileflamingo 2010.JPG|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]].]]
[[Archiu:Phoenicopterus roseus Camargue 1.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus roseus|Flamenc europeu]] alimentant-se.]]
[[Archiu:Phoenicopterus ruber MHNT.jpg|200px|right|thumb|Cràneu d'un [[Phoenicopterus ruber|flamenc del Carib]] mostrant l'especialisat pico.]]
[[Archiu:Plameňák kubánský a mládě.jpg|thumb|200px|right|Cap d'un [[Phoenicopterus ruber|flamenc del Carib]] junt a un pichón.]]
[[Archiu:Chilenischer Flamingo Tiergarten Bernburg 2007.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]] en niu i ou.]]
Es tracta d'aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarc, en pates molt llargues i coll llarc. El pico és molt característic i perfectament adaptat per a furgar en el fanc. La mandíbula superior és de menor tamany que l'inferior que és l'única mòvil. El pico té una pronunciada curvatura cap a avall i està dotat d'unes laminillas internes per a retindre les substàncies alimentícies en filtrar la rovina. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.
Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar casi blanc del flamenc europeu (''[[Phoenicopterus roseus]]''), fins al color salmón del flamenc del [[Carib]] (''[[Phoenicopterus ruber]]'').
Mentres volen mantenen el coll i les pates completament estirades.
== Ecologia ==
Necessita grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina, des del [[nivell de la mar]] fins als 5000 [[msnm]]. Es troben en tots els continents, a excepció d'[[Oceania]].
Fan els nius de fanc, en forma de tronc de con, en el cim cóncau, on posen un únic ou blanc (a voltes dos) que incuban durant uns trenta dies. Els flamencs alimenten a les seues cries en una “llet” similar a la de les colomes, pero en més grassa i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracto digestiu. Les cries són alimentades en este producte durant uns dos mesos, fins que el seu pico està suficientment desenrollat per a filtrar l'aliment.
== Alimentació ==
Els flamencs s'alimenten, per mig de filtració, de [[Crustacea|crustacis]] i [[alga|algues]]. Els seus picos, estranyament formats, es varen adaptar per a separar el fanc del menjar que consumixen, i els usen singularment al revés. La filtració de menjar es recolza en estructures filamentosas nomenades [[Lamela (micología)|lamela|lameles]], menudes làmines que estan en les mandíbules i una llengua asprosa i gran.
== Color ==
Les cries de flamenc ixen del cascaró en el plomall blanc, pero les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a roig, per [[carotenoide]]s obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta be i és saludable és de color rosa lluminós a roig. El flamenc més rosat és el més desijable com a companyer. Un flamenc blanc o pàlit està generalment malalt o sofrit de falta de menjar.
== Taxonomia ==
[[File:Flamenco Andino 1.jpg|thumb|Flamenc andino, en Sant Pedro de Atacama]]
; Espècies vivents
El gènero ''Phoenicopterus'' posseïx tres espècies vivents:
''[[Phoenicopterus chilensis]]'', flamenc chilé, flamenc austral o parihuana, de [[Amèrica del Sur|Sudamérica austral]] (l'espècie més austral de la família, tant en la seua distribució de vida com en nidificación);
''[[Phoenicopterus roseus]]'', flamenc comú, de [[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]];
''[[Phoenicopterus ruber]]'' (flamenc rosat o americà), flamenc del Carib, de [[América Central|Centroamérica]] i el nort de Sudamérica.
; Espècies fòssils
Ademés de les espècies vivents, varen ser descrites numeroses espècies solament segons el registre fòssil:
''[[Phoenicopterus floridanus]]'' Brodkorb,1953 ([[Plioceno]] enjorn de [[Florida]])<ref>Brodkorb, P. (1953). A Pliocene flamingo from Florida. Natural History Miscellanea, 124:1-4.</ref>
''[[Phoenicopterus stocki]]'' Miller, 1944 (Plioceno Mig de Racó, [[Chihuahua]], [[Mèxic]])<ref>Miller, L. (1944). A Pliocene flamingo from Mexico. The Wilson Bulletin, 77-82.</ref>
''[[Phoenicopterus copei]]'' Shufeldt, 1892 ([[Pleistoceno]] tardà de [[Oregó]], en l'oest de [[Amèrica del Nort|Norteamérica]] i en el centre de [[Mèxic]])<ref>Brodkorb, P., & Phillips, A. R. (1973). Pleistocene birds from the Valley of Mexico. The Auk, 438-440.</ref>
''[[Phoenicopterus minutus]]'' Howard, 1955 (Pleistoceno Superior de [[Califòrnia]], [[Estats Units|EE.UU.]])<ref>Howard, H. (1955). Fossil birds from Manix Lake Califòrnia. US Government Printing Office.</ref>
''[[Phoenicopterus eyrensis]]'' ([[Oligoceno]] tardà de [[Austràlia Meridional]]).<ref>Miller, A. H. (1963). The fossil flamingos of Austràlia. Condor, 289-299.</ref>
; Relacions taxonómicas
''Phoenicopterus'' se separa de ''[[Phoenicoparrus]]'', entre unes atres
== Referències ==
{{Reflist}}
== Morfologia ==
[[Archiu:Chileflamingo 2010.JPG|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]].]]
[[Archiu:Phoenicopterus roseus Camargue 1.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus roseus|Flamenc europeu]] alimentant-se.]]
[[Archiu:Phoenicopterus ruber MHNT.jpg|200px|right|thumb|Cràneu d'un [[Phoenicopterus ruber|flamenc del Carib]] mostrant l'especialisat pico.]]
[[Archiu:Plameňák kubánský a mládě.jpg|thumb|200px|right|Cap d'un [[Phoenicopterus ruber|flamenc del Carib]] junt a un pichón.]]
[[Archiu:Chilenischer Flamingo Tiergarten Bernburg 2007.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]] en niu i ou.]]
Es tracta d'aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarc, en pates molt llargues i coll llarc. El pico és molt característic i perfectament adaptat per a furgar en el fanc. La mandíbula superior és de menor tamany que l'inferior que és l'única mòvil. El pico té una pronunciada curvatura cap a avall i està dotat d'unes laminillas internes per a retindre les substàncies alimentícies en filtrar la rovina. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.
Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar casi blanc del flamenc europeu (''[[Phoenicopterus roseus]]''), fins al color salmón del flamenc del [[Carib]] (''[[Phoenicopterus ruber]]'').
Mentres volen mantenen el coll i les pates completament estirades.
== Ecologia ==
Necessita grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina, des del [[nivell de la mar]] fins als 5000 [[msnm]]. Es troben en tots els continents, a excepció d'[[Oceania]].
Fan els nius de fanc, en forma de tronc de con, en el cim cóncau, on posen un únic ou blanc (a voltes dos) que incuban durant uns trenta dies. Els flamencs alimenten a les seues cries en una “llet” similar a la de les colomes, pero en més grassa i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracto digestiu. Les cries són alimentades en este producte durant uns dos mesos, fins que el seu pico està suficientment desenrollat per a filtrar l'aliment.
== Alimentació ==
Els flamencs s'alimenten, per mig de filtració, de [[Crustacea|crustacis]] i [[alga|algues]]. Els seus picos, estranyament formats, es varen adaptar per a separar el fanc del menjar que consumixen, i els usen singularment al revés. La filtració de menjar es recolza en estructures filamentosas nomenades [[Lamela (micología)|lamela|lameles]], menudes làmines que estan en les mandíbules i una llengua asprosa i gran.
== Color ==
Les cries de flamenc ixen del cascaró en el plomall blanc, pero les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a roig, per [[carotenoide]]s obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta be i és saludable és de color rosa lluminós a roig. El flamenc més rosat és el més desijable com a companyer. Un flamenc blanc o pàlit està generalment malalt o sofrit de falta de menjar.
== Taxonomia ==
[[File:Flamenco Andino 1.jpg|thumb|Flamenc andino, en Sant Pedro de Atacama]]
; Espècies vivents
El gènero ''Phoenicopterus'' posseïx tres espècies vivents:
''[[Phoenicopterus chilensis]]'', flamenc chilé, flamenc austral o parihuana, de [[Amèrica del Sur|Sudamérica austral]] (l'espècie més austral de la família, tant en la seua distribució de vida com en nidificación);
''[[Phoenicopterus roseus]]'', flamenc comú, de [[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]];
''[[Phoenicopterus ruber]]'' (flamenc rosat o americà), flamenc del Carib, de [[América Central|Centroamérica]] i el nort de Sudamérica.
; Espècies fòssils
Ademés de les espècies vivents, varen ser descrites numeroses espècies solament segons el registre fòssil:
''[[Phoenicopterus floridanus]]'' Brodkorb,1953 ([[Plioceno]] enjorn de [[Florida]])<ref>Brodkorb, P. (1953). A Pliocene flamingo from Florida. Natural History Miscellanea, 124:1-4.</ref>
''[[Phoenicopterus stocki]]'' Miller, 1944 (Plioceno Mig de Racó, [[Chihuahua]], [[Mèxic]])<ref>Miller, L. (1944). A Pliocene flamingo from Mexico. The Wilson Bulletin, 77-82.</ref>
''[[Phoenicopterus copei]]'' Shufeldt, 1892 ([[Pleistoceno]] tardà de [[Oregó]], en l'oest de [[Amèrica del Nort|Norteamérica]] i en el centre de [[Mèxic]])<ref>Brodkorb, P., & Phillips, A. R. (1973). Pleistocene birds from the Valley of Mexico. The Auk, 438-440.</ref>
''[[Phoenicopterus minutus]]'' Howard, 1955 (Pleistoceno Superior de [[Califòrnia]], [[Estats Units|EE.UU.]])<ref>Howard, H. (1955). Fossil birds from Manix Lake Califòrnia. US Government Printing Office.</ref>
''[[Phoenicopterus eyrensis]]'' ([[Oligoceno]] tardà de [[Austràlia Meridional]]).<ref>Miller, A. H. (1963). The fossil flamingos of Austràlia. Condor, 289-299.</ref>
; Relacions taxonómicas
''Phoenicopterus'' se separa de ''[[Phoenicoparrus]]'', entre unes atres
== Referències ==
{{Reflist}}