Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  12:49 7 abr 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
 
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].
   −
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se solament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
+
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
   −
Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''.
+
Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages [[Lonel i Planet]] en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''.
    
[[Categoria:Nacionalisme vasc]]
 
[[Categoria:Nacionalisme vasc]]
 
[[Categoria:Regions llingüístiques]]
 
[[Categoria:Regions llingüístiques]]
124 560

edicions

Menú de navegació