{{Cita|Qui sense dubte deu ser català, deduïxc yo de la llectura dels dos artículs, és el propi autor d'ells; pero Martorell, no. Martorell és valencià i valenciana també la llengua en que va escriure el seu llibre. Solament els desijos d'alguns no els deixa interpretar com es deuen les paraules del propi autor. No se si esta manera de discórrer favorix o perjudica als mateixos que la patrocinen; perque les exageracions apleguen a tal extrem que moltes voltes no es poden prendre en sério.}}
{{Cita|Qui sense dubte deu ser català, deduïxc yo de la llectura dels dos artículs, és el propi autor d'ells; pero Martorell, no. Martorell és valencià i valenciana també la llengua en que va escriure el seu llibre. Solament els desijos d'alguns no els deixa interpretar com es deuen les paraules del propi autor. No se si esta manera de discórrer favorix o perjudica als mateixos que la patrocinen; perque les exageracions apleguen a tal extrem que moltes voltes no es poden prendre en sério.}}
−
* Josep Alemany, [[1928]]. Bolletí de Real Acadèmia Espanyola (RAE). Decembre 1928, pàgina 689. Discurs de contestació a Fullana, en el seu ingrés com a membre de la RAE en representació de la [[Llengua Valenciana]].
+
* Josep Alemany, [[1928]]. Bolletí de [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Decembre 1928, pàgina 689. Discurs de contestació a [[Fullana]], en el seu ingrés com a membre de la RAE en representació de la [[Llengua Valenciana]].
{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}
{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}