Canvis

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}

* Català [[Miquel Batllori|Pare Batllori]], doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")  

* El català [[Miquel Batllori|Pare Batllori]], doctor honoris causa per 11 universitats catalanes (i algunes valencianes "fidelisades")  

{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}

{{cita|"el català de Barcelona que s'està ensenyant a Valéncia, és un dialecte infame i infecte” (discurs en l'Universitat de Girona, 1.11.[[1992]])}}

* Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  

* Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}

* [[Fermín Juanto Manrique|F. Juanto]], Filòlec de la Universitat de la Sorbona ([[París]])  

* [[Fermín Juanto Manrique|F. Juanto]], Filòlec de l'Universitat de la Sorbona ([[París]])  

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto, Filòlec de la Universitat de la Sorbona (París)  

* F. Juanto, Filòlec de l'Universitat de la Sorbona (París)  

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

* ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach

* ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}}

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany, esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}}

* L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya''  

* L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya''  

{{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  

{{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  

Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu:  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.