Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Meyer-Lübke tingué per mestre al pare de la Romanística europea, [[Friedrich Diez]]. Ensenyà en les universitats de Jena, Viena i Bonn.

Meyer-Lübke tingué per mestre al pare de la Romanística europea, [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]]. Ensenyà en les universitats de Jena, Viena i Bonn.

Seguint la teoria de Gröbe, va adaptar el método comparatiste d'investigació de l'indoeuropeu a les llengües romàniques, en l'estudi de les quals va introduir un principi de sistematisació. Va introduir un gran escepticisme sobre les explicacions dels canvis fonètics per mig del substrat.  

Seguint la teoria de Gröbe, va adaptar el método comparatiste d'investigació de l'indoeuropeu a les llengües romàniques, en l'estudi de les quals va introduir un principi de sistematisació. Va introduir un gran escepticisme sobre les explicacions dels canvis fonètics per mig del substrat.  

* Un examen rigorós de les diverses realisacions articulatòries de sons a primera vista idèntics.

* Un examen rigorós de les diverses realisacions articulatòries de sons a primera vista idèntics.

Seguint al seu mestre Diez, en l'any [[1890]] va assignar al català l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu: "En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Rosselló: Esta última parla (parlen), que no és més que un dialecte provençal...." (p. 14). No obstant, va canviar este juí en [[1925]], en que utilisa generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concoràncies en el [[Provençal|provençal]] per a tot el conjunt dels idiomes català, valencià i balear.  

Seguint al seu mestre Diez, en l'any [[1890]] va assignar al català l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu: "En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Rosselló: Esta última parla (parlen), que no és més que un dialecte provençal...." (p. 14). No obstant, va canviar este juí en [[1925]], en que utilisa generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concoràncies en el [[Provençal|provençal]] per a tot el conjunt dels idiomes català, valencià i balear.

== Obra ==

== Obra ==