− | Meyer-Lübke tingué per mestre al pare de la Romanística europea, [[Friedrich Diez]]. Ensenyà en les universitats de Jena, Viena i Bonn. | + | Meyer-Lübke tingué per mestre al pare de la Romanística europea, [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]]. Ensenyà en les universitats de Jena, Viena i Bonn. |
| Seguint la teoria de Gröbe, va adaptar el método comparatiste d'investigació de l'indoeuropeu a les llengües romàniques, en l'estudi de les quals va introduir un principi de sistematisació. Va introduir un gran escepticisme sobre les explicacions dels canvis fonètics per mig del substrat. | | Seguint la teoria de Gröbe, va adaptar el método comparatiste d'investigació de l'indoeuropeu a les llengües romàniques, en l'estudi de les quals va introduir un principi de sistematisació. Va introduir un gran escepticisme sobre les explicacions dels canvis fonètics per mig del substrat. |
− | Seguint al seu mestre Diez, en l'any [[1890]] va assignar al català l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu: "En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Rosselló: Esta última parla (parlen), que no és més que un dialecte provençal...." (p. 14). No obstant, va canviar este juí en [[1925]], en que utilisa generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concoràncies en el [[Provençal|provençal]] per a tot el conjunt dels idiomes català, valencià i balear. | + | Seguint al seu mestre Diez, en l'any [[1890]] va assignar al català l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu: "En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Rosselló: Esta última parla (parlen), que no és més que un dialecte provençal...." (p. 14). No obstant, va canviar este juí en [[1925]], en que utilisa generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concoràncies en el [[Provençal|provençal]] per a tot el conjunt dels idiomes català, valencià i balear. |