Llínea 21: |
Llínea 21: |
| ==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”== | | ==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”== |
| | | |
− | * Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec [[Alemanya|alemà ]] Frederick Diez | + | * Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada, filòlec [[Alemanya|alemà ]] [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]] |
| | | |
| {{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}} | | {{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}} |
Llínea 81: |
Llínea 81: |
| * Wilhelm Meyer-Lübke | | * Wilhelm Meyer-Lübke |
| | | |
− | {{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref> | + | {{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref> |
| | | |
| Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: | | Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: |
Llínea 113: |
Llínea 113: |
| * [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]]) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref> | | * [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]]) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref> |
| | | |
− | * Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní) | + | * Mossén Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní) |
| | | |
| {{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}} | | {{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}} |