Llínea 3:
Llínea 3:
[[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]
[[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]
−
En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.
+
En [[teoria de grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.
Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.
Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.
Llínea 20:
Llínea 20:
== Veïnat d'un vèrtiç ==
== Veïnat d'un vèrtiç ==
El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.
El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.
−
−
−
== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 28:
Llínea 25:
* [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]]
* [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]]
* [[Grafo]]
* [[Grafo]]
−
* [[Teoria d'grafo]]
+
* [[Teoria de grafo]]
−
[[Categoria:Teoria d'grafo]]
+
{{Traduït de|es|Vértice (teoría de grafos)}}
−
+
[[Categoria:Geometria]]
−
+
[[Categoria:Teoria de grafo]]
−
−
−
−
−
{{Traduït de|es|Vértice (teoría de grafos)}}