Llínea 3: |
Llínea 3: |
| [[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]] | | [[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]] |
| | | |
− | En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes. | + | En [[teoria de grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes. |
| | | |
| Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''. | | Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''. |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| == Veïnat d'un vèrtiç == | | == Veïnat d'un vèrtiç == |
| El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''. | | El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''. |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 28: |
Llínea 25: |
| * [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]] | | * [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]] |
| * [[Grafo]] | | * [[Grafo]] |
− | * [[Teoria d'grafo]] | + | * [[Teoria de grafo]] |
| | | |
− | [[Categoria:Teoria d'grafo]]
| + | {{Traduït de|es|Vértice (teoría de grafos)}} |
| | | |
− | | + | [[Categoria:Geometria]] |
− | | + | [[Categoria:Teoria de grafo]] |
− | | |
− | | |
− | | |
− | | |
− | {{Traduït de|es|Vértice (teoría de grafos)}}
| |