Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''Cabriel''' es un [[riu]] d'[[Espanya]], afluent del riu [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recorregut de 220 km. | + | <div style="line-height: 1em;"> |
| + | <!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right" |
| + | |- align=center style="vertical-align: top;" |
| + | |style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Cabriel''' |
| + | |- |
| + | | align=center colspan="2"| |
| + | {| style="background: none;" |
| + | |- align=center |
| + | | [[Image: Rio20cabriel.jpg|300px]] |
| + | |} |
| + | ---- |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Llongitut: |
| + | | 220 km. |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Altura del naiximent: |
| + | | 1620 msnm. |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Cabal mig: |
| + | | 20,92 m³/s |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Superfície conca: |
| + | | 4.754,2 km² |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Conca hidrogràfica: |
| + | | n/d |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Països que travessa: |
| + | | [[Espanya]] |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Desembocadura: |
| + | | [[Xúquer]] |
| + | |- style="vertical-align: top;" |
| + | | Ample desembocadura: |
| + | | 65 m. |
| + | |}</div> |
| + | |
| + | <noinclude> |
| + | |
| + | El '''Cabriel''' és un [[riu]] d'[[Espanya]], afluent del riu [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig és de 220,82 Hm³ i té un recorregut de 220 km. |
| | | |
| == Recorregut == | | == Recorregut == |
− | Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal de [[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa per els termes de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la [[província d'Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en Valéncia per Casas del Río ([[Requena]]), i s'unix al riu [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]]. | + | Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal d'[[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa pels termes de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de ''Los Cárceles'', on fa de frontera entre la [[província d'Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en [[Valéncia]] per Casas del Río ([[Requena]]), i s'unix al riu [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]]. |
| | | |
| Els seus principals afluents per la dreta son el riu [[Laguna]] i el riu [[Guadazaón]]. Per l'esquerra el riu [[Vencherque]], el riu [[San Martín]] i el riu de [[Mira]]. | | Els seus principals afluents per la dreta son el riu [[Laguna]] i el riu [[Guadazaón]]. Per l'esquerra el riu [[Vencherque]], el riu [[San Martín]] i el riu de [[Mira]]. |
| | | |
− | == Historia == | + | == Història == |
− | El riu creua parages ara deshabitats; pero que han sigut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres del abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de la Humanitat]] des de 1998 per la [[UNESCO]]. | + | El riu creua parages ara deshabitats; pero que han sigut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres de l'abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de la Humanitat]] des de 1998 per l'[[UNESCO]]. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | | + | Té un pantà d'importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En l'afluent riu [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso. |
− | Te un pantà d'importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En el afluent riu [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso.
| |
| | | |
| Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora. | | Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora. |
| | | |
− | Destaca per el seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora son turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso son turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] son turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües son conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts son explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW. | + | Destaca pel seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora son turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso son turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] son turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües son conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts son explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW. |
| | | |
| == Mig ambient == | | == Mig ambient == |
| El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la [[llúdria]]. | | El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la [[llúdria]]. |
| | | |
− | L'orografia del territori que travessa, des de el seu naiximent fins a Cofrents, es espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme de aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des de el mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el riu [[Laguna]] i riera de Tejadillos, des de el seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència ab el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació de [[Enguídanos]]. | + | L'orografia del territori que travessa, des del seu naiximent fins a Cofrents, és espectacular, destacant ''los Cuchillos'' i ''las Hoces del Cabriel'', on se pot practicar el rafting i el piragüisme d'aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des del mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el riu [[Laguna]] i riera de Tejadillos, des del seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència en el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació d'[[Enguídanos]]. |
| | | |
− | El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de la Unió Europea. | + | El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de l'Unió Europea. |
| | | |
| En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las Hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]]. | | En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las Hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]]. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | * {{Traduït de|es|Río_Cabriel}}
| + | {{Traduït de|es|Río_Cabriel}} |
| | | |
| [[Categoria:Afluents del Xúquer]] | | [[Categoria:Afluents del Xúquer]] |
| [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] |