Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta ab 30.177 habitants.

'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta en 30.177 habitants.

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'[[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest ab el municipi d'[[Aldaya]], i al Sur ab el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment al Est ab el de [[Chirivella]].

Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 km l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'[[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'[[Aldaya]], i al sur en el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment a l'est ab el de [[Chirivella]].

== Historia ==

== Història ==

Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en el any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  

Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs l'any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  

=== Etimologia ===

=== Etimologia ===

 

El nom d'Alaquàs és de orige àrap, ya que prove d'''al-quas'', és dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.

El nom d'Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de ''al-quas'', es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.

== Demografia ==

== Demografia ==

En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada de immigrants de [[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en el any [[2007]].  

En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada d'immigrants d'[[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en l'any [[2007]].  

{| {{tablabonita}}

{| {{tablabonita}}

== Estructura socioeconómica ==

== Estructura socioeconómica ==

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En la actualitat la agricultura es un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial es principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés la instalació de empreses de alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany ab menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població; El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.  

El sector servicis es el segon en importància en la economia local en el qual treballa més de un 40% de la població.  

La llínea del tren d'alta velocitat ([[Alta Velocitat Espanyola|AVE]]) passarà pel seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.

 

EL ministeri de foment comunicà al alcalde la seua decisió de dotar al poble ab una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de la estació inclourà 140 places de aparcaments i una passarela.

== Monuments i llocs de interés ==

== Monuments i llocs de interés ==

 

Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en l'any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'[[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i l'[[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].

Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en el any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la [[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i la [[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].

== Festes ==

== Festes ==

 

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa de l'Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la ''Festa del Aigua'' s'ha suspés.

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa del Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la ''Festa del Aigua'' s' ha suspés.

En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

   | Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]

   | Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

}}

}}

== Ciutats Agermanades ==

== Ciutats Agermanades ==

* [[Cremona]] ([[Lombardía]], [[Itàlia]])

* [[Cremona]] ([[Lombardía]], [[Itàlia]])

== Referències ==

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Alacuás}}

{{Traduït de|es|Alacuás}}

{{Pobles de Valéncia}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]