Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | | |
| == [[Sigle XVII]] == | | == [[Sigle XVII]] == |
− | La [[Revolució científica]] que s'estava produint des de [[Copèrnic]] en l'astronomia i [[Galileo Galilei|Galileu]] en la física no trobà aplicacions molt primerenques al camp de l'electricitat, licitant-se a l'activitat dels pocs autors que tracten sobre ella a la recopilació ''[[baconiana]]'' de les dades experimentals, que fins aquell moment no arribaren a induir models explicatius. | + | La [[Revolució científica]] que s'estava produint des de [[Copèrnic]] en l'astronomia i [[Galileo Galilei|Galileu]] en la física no trobà aplicacions molt primerenques al camp de l'electricitat, licitant-se a l'activitat dels pocs autors que tracten sobre ella a la recopilació ''[[baconiana]]'' de les senyes experimentals, que fins aquell moment no arribaren a induir models explicatius. |
| | | |
| [[Archiu:William Gilbert.jpg|thumb|150px|[[William Gilbert]]. ]] | | [[Archiu:William Gilbert.jpg|thumb|150px|[[William Gilbert]]. ]] |
Llínea 473: |
Llínea 473: |
| El substituí en la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Artícul tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> en [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sino [[binari]] i tingué el primer [[programa]] dissenyat per a ser almagasenat. Este disseny es convertí en l'estàndart d'arquitectura per a la majoria dels ordenadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualisacions, incloent-hi un dispositiu d'entrada/eixida de [[targetes perforades]] en l'any [[1953]], memòria adicional en un tambor magnètic en [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant en [[1958]]. Deixà d'estar en actiu en [[1961]]. | | El substituí en la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Artícul tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> en [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sino [[binari]] i tingué el primer [[programa]] dissenyat per a ser almagasenat. Este disseny es convertí en l'estàndart d'arquitectura per a la majoria dels ordenadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualisacions, incloent-hi un dispositiu d'entrada/eixida de [[targetes perforades]] en l'any [[1953]], memòria adicional en un tambor magnètic en [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant en [[1958]]. Deixà d'estar en actiu en [[1961]]. |
| | | |
− | L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordenador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fon el primer ordenador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu us en administració i negocis. El primer UNIVAC fon entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] en l'any [[1951]] i fon posat en servici aquell mateix any. Competia directament en les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per a facilitar la compatibilitat d'abdós tipos de màquina es construí un equip de processament de targetes fora de llínea, el convertidor UNIVAC de targeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per la transferència de dades entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava alternativament. | + | L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordenador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fon el primer ordenador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu us en administració i negocis. El primer UNIVAC fon entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] en l'any [[1951]] i fon posat en servici aquell mateix any. Competia directament en les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per a facilitar la compatibilitat d'abdós tipos de màquina es construí un equip de processament de targetes fora de llínea, el convertidor UNIVAC de targeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per la transferència de senyes entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava alternativament. |
| | | |
| IBM anuncià en [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des de l'any [[1954]] fins a l'any [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes. | | IBM anuncià en [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des de l'any [[1954]] fins a l'any [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes. |
Llínea 591: |
Llínea 591: |
| La base matemàtica sobre la qual es desenrollen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fon desenrollada per Maxwell, que ya predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilisant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]). | | La base matemàtica sobre la qual es desenrollen les telecomunicacions dependents de l'electricitat és molt anterior: fon desenrollada per Maxwell, que ya predigué que era possible propagar ones per l'espai lliure utilisant descàrregues elèctriques (prefaci de ''Treatise on Electricity and Magnetism'', [[1873]]), fet que corroborà [[Heinrich Hertz]] en el primer transmissor de ràdio generant radiofreqüències entre 31 MHz i 1.25 GHz ([[1887]]). |
| | | |
− | Aixina mateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ya havia començat en la primera mitat del [[sigle XIX]] en el [[telégraf elèctric]], al qual s'afegiren més tart el [[teléfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[sigle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilisant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text a una [[màquina d'escriure]]. En [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefotografia]] permeté transmetre imàgens per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de [[Londres]] de l'any [[1851]] i comercialment des de l'any [[1863]]), i a partir de llavors es comercialisà el [[fax]] per [[AT&T]]. Esta mateixa companyia nort-americana desenrollà des de l'any [[1958]] diferents tipos d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tart s'aplicaren a la transmissió de dades entre [[ordenador]]s i atres dispositius. En la década de 1960 comença a ser utilisada la telecomunicació en el camp de l'[[informàtica]] en l'us de [[satèlit de comunicacions|satèlits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]]. | + | Aixina mateix, l'inici de l'era de la comunicació ràpida a distància ya havia començat en la primera mitat del [[sigle XIX]] en el [[telégraf elèctric]], al qual s'afegiren més tart el [[teléfon]] i la revolució de la comunicació sense fil en les ones de [[ràdio]]. A principis del [[sigle XX]] aparegué el [[teletip]] que, utilisant el [[codi Baudot]], permetia enviar i rebre text a una [[màquina d'escriure]]. En [[1921]] la ''[[wirephoto]]'' o [[telefotografia]] permeté transmetre imàgens per teléfon (ya s'havia fet telegràficament des de l'Exposició Universal de [[Londres]] de l'any [[1851]] i comercialment des de l'any [[1863]]), i a partir de llavors es comercialisà el [[fax]] per [[AT&T]]. Esta mateixa companyia nort-americana desenrollà des de l'any [[1958]] diferents tipos d'aparells digitals precedents del [[mòdem]] per les comunicacions telefòniques, que més tart s'aplicaren a la transmissió de senyes entre [[ordenador]]s i atres dispositius. En la década de 1960 comença a ser utilisada la telecomunicació en el camp de l'[[informàtica]] en l'us de [[satèlit de comunicacions|satèlits]] de comunicació i les rets de [[commutació de paquets]]. |
| | | |
| Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor. | | Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor. |