Llínea 4: |
Llínea 4: |
| Etnologia és un terme introduït per [[Alexandre-André-César de Chavannes]] en l'any [[1787]], dins de la seua obra [http://books.google.cat/books?id=sacUAAAAQAAJ&dq=Essai+sur+l%E2%80%99%C3%A9ducation+intellectuelle+avec+le+projet+d%E2%80%99une+science+nouvelle&printsec=frontcover&source=bl&ots=SFck9tIB8O&sig=Rd5ID0xbiIEGY2I212NS42N3wOI&hl=ca&ei=a9UwS6f_F8zF_gaUrMmMCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false/''"Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle"''] en el significat "estudi dels grups humans", el terme creat per Chavannes ha patit a lo llarc del temps diferents canvis de sentit, els estudiosos europeus es varen donar conte de la verdadera complexitat d'allò que nomenaven pobles "primitius" o pobles "salvages", que en un principi consideraven formes simples d'organisació social i per tant fàcils de poder descriure i comprendre. El terme fon utilisat inicialment en la seua vertent física, la ciència que estudia la classificació de les races, per despuix passar a designar, durant el sigle XX, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives". | | Etnologia és un terme introduït per [[Alexandre-André-César de Chavannes]] en l'any [[1787]], dins de la seua obra [http://books.google.cat/books?id=sacUAAAAQAAJ&dq=Essai+sur+l%E2%80%99%C3%A9ducation+intellectuelle+avec+le+projet+d%E2%80%99une+science+nouvelle&printsec=frontcover&source=bl&ots=SFck9tIB8O&sig=Rd5ID0xbiIEGY2I212NS42N3wOI&hl=ca&ei=a9UwS6f_F8zF_gaUrMmMCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false/''"Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle"''] en el significat "estudi dels grups humans", el terme creat per Chavannes ha patit a lo llarc del temps diferents canvis de sentit, els estudiosos europeus es varen donar conte de la verdadera complexitat d'allò que nomenaven pobles "primitius" o pobles "salvages", que en un principi consideraven formes simples d'organisació social i per tant fàcils de poder descriure i comprendre. El terme fon utilisat inicialment en la seua vertent física, la ciència que estudia la classificació de les races, per despuix passar a designar, durant el sigle XX, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives". |
| | | |
− | L'[[etnografia]] que inicialment a soles estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació a les diferències llingüístiques dels diversos grups humans, hui realisa principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans, oferix els seus resultats a l'etnologia la qual utilisa les dades etnogràfiques de forma comparativa. | + | L'[[etnografia]] que inicialment a soles estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació a les diferències llingüístiques dels diversos grups humans, hui realisa principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans, oferix els seus resultats a l'etnologia la qual utilisa les senyes etnogràfiques de forma comparativa. |
| | | |
− | Hui en dia hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat, este fet està motivat especialment pel naiximent d'una concepció textual de l'etnologia, [[antropologia|l’antropologia]]. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball d'investigació, recollir "dades" i "fets" observables, la descripció etnogràfica agafa hui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, aixina com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "[[dialògica]]", interacció entre [[etnógraf]] i "natiu", durant el [[treball de camp]]. | + | Hui en dia hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat, este fet està motivat especialment pel naiximent d'una concepció textual de l'etnologia, [[antropologia|l’antropologia]]. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball d'investigació, arreplegar "senyes" i "fets" observables, la descripció etnogràfica agafa hui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, aixina com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "[[dialògica]]", interacció entre [[etnógraf]] i "natiu", durant el [[treball de camp]]. |
| El terme etnologia canvia de significat encara hui en dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'estes, principalment el [[Regne Unit]], [[França]] i els [[Estats Units]], corrents diferents que es basen en teories i métodos d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans moltes vegades en contrasts entre elles. [[Claude Lévi-Strauss]] conscient d'esta situació, la va plasmar en un seu treball del [[1954]] ''"Les ciències socials en l'educació superior"'' publicat per la [[UNESCO]], i reproduïda a ''Antropologia Estructural'' ([[1958]]), que contínua sent actualment un text de referència. | | El terme etnologia canvia de significat encara hui en dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'estes, principalment el [[Regne Unit]], [[França]] i els [[Estats Units]], corrents diferents que es basen en teories i métodos d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans moltes vegades en contrasts entre elles. [[Claude Lévi-Strauss]] conscient d'esta situació, la va plasmar en un seu treball del [[1954]] ''"Les ciències socials en l'educació superior"'' publicat per la [[UNESCO]], i reproduïda a ''Antropologia Estructural'' ([[1958]]), que contínua sent actualment un text de referència. |
| | | |