1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Es denomina '''cachimbo''' a una dansa chilena de pobles i tallats. Se balla en parella mixta individual i en mocador. És propi dels pobles de [[...».
Es denomina '''cachimbo''' a una [[dansa]] [[Chile|chilena]] de pobles i tallats. Se balla en parella mixta individual i en mocador.
És propi dels pobles de [[Tarapacá]] i [[Pica]] ( I regió) en les primeres décades del 1800, en el nom de Ball i Terra, qualificatiu que se li va otorgar a la família de les Picaresques i Apicarades pel seu estil i a la qual pertany la dansa.
Pobladors tarapaquenys distinguixen com més arcaica la denominació de Ball i Terra, senyalant que el Cachimbo fon impost en Pica, on li donen el significat de "persona alta que Balla en arrogància". La seua àrea d'expansió és reduïda. Pobles, valls i tallats en l'interior d' [[Iquique]].
Sobreviu en festes dels Sant patrons, carnestoltes i esporàdicament en festes familiars. L'estil d'esta dansa es caracteristic.
{{cita|ballaven en l'aire... pareixia que volaven...aire al cos, en vaivé... el pas és arrastradito... res de bots... els peus aferradets al sòl... pas menudet, parellet... pareixia que lliscaven sobre patins... dansa d'estora... fina lenta, cadenciosa... molt espanyola...}}
L'acompanyament instrumental inclou la [[zamponya]], [[piano]], [[guitarra]], [[violí]], [[mandolina]] i [[banjo]] en múltiples agrupacions, segons l'ocasió en que es balla. Actualment predominen bandes d'aeròfons: [[trompeta]]s, [[flauta]]s, [[tuba]]s, i atres en percussió de [[bombo]], caixa i [[platet]]s.
La seua estructura general la conformen tres seccions, en disseny de pis complexos i variats.
*En la seua primera secció s'observen tres evolucions (en variants) les denominacions regionals de la qual són: Salutació, Trobada, Feta i Rebuja, que no tenen un orde establit ni tampoc un número exacte de repeticions, determinant açò últim per l'amplitut de cada evolució.
*La segona secció està estructurada generalment en quatre desplaçaments, una trobada que es realisa primer per la dreta i després per l'esquerra, succeint-li una feta a vegades seguida d'una rebuja.
*La tercera secció, una simulació de toreig, sobre la base de círculs, canvis de front, girs, contragirs, moviments de translació i rotació, és d'extensió indeterminada. És ací on la dansa conseguix la seua major intensitat expressiva, un dolc dansat. Els passos són baixos caminats, rescolats , estant absent sabatejats i bots.
[[Categoria:Folclor de Chile]]
És propi dels pobles de [[Tarapacá]] i [[Pica]] ( I regió) en les primeres décades del 1800, en el nom de Ball i Terra, qualificatiu que se li va otorgar a la família de les Picaresques i Apicarades pel seu estil i a la qual pertany la dansa.
Pobladors tarapaquenys distinguixen com més arcaica la denominació de Ball i Terra, senyalant que el Cachimbo fon impost en Pica, on li donen el significat de "persona alta que Balla en arrogància". La seua àrea d'expansió és reduïda. Pobles, valls i tallats en l'interior d' [[Iquique]].
Sobreviu en festes dels Sant patrons, carnestoltes i esporàdicament en festes familiars. L'estil d'esta dansa es caracteristic.
{{cita|ballaven en l'aire... pareixia que volaven...aire al cos, en vaivé... el pas és arrastradito... res de bots... els peus aferradets al sòl... pas menudet, parellet... pareixia que lliscaven sobre patins... dansa d'estora... fina lenta, cadenciosa... molt espanyola...}}
L'acompanyament instrumental inclou la [[zamponya]], [[piano]], [[guitarra]], [[violí]], [[mandolina]] i [[banjo]] en múltiples agrupacions, segons l'ocasió en que es balla. Actualment predominen bandes d'aeròfons: [[trompeta]]s, [[flauta]]s, [[tuba]]s, i atres en percussió de [[bombo]], caixa i [[platet]]s.
La seua estructura general la conformen tres seccions, en disseny de pis complexos i variats.
*En la seua primera secció s'observen tres evolucions (en variants) les denominacions regionals de la qual són: Salutació, Trobada, Feta i Rebuja, que no tenen un orde establit ni tampoc un número exacte de repeticions, determinant açò últim per l'amplitut de cada evolució.
*La segona secció està estructurada generalment en quatre desplaçaments, una trobada que es realisa primer per la dreta i després per l'esquerra, succeint-li una feta a vegades seguida d'una rebuja.
*La tercera secció, una simulació de toreig, sobre la base de círculs, canvis de front, girs, contragirs, moviments de translació i rotació, és d'extensió indeterminada. És ací on la dansa conseguix la seua major intensitat expressiva, un dolc dansat. Els passos són baixos caminats, rescolats , estant absent sabatejats i bots.
[[Categoria:Folclor de Chile]]