Canvis

'''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' ([[Madrit]], [[17 de giner]] de [[1942]] - [[22 de febrer]] de [[2018]]), fon un humoriste gràfic espanyol. El seu nom artístic consistix en la traducció al català del seu llinage «Fraguas» ya que sa mare fon catalana.  

 

'''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' ([[Madrit]], [[17 de giner]] de [[1942]] - [[22 de febrer]] de [[2018]]), fon un humoriste gràfic espanyol. El seu nom artístic consistix en la traducció al [[català]] del seu llinage «Fraguas» ya que sa mare fon catalana.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Forges fon un mal estudiant pero un gran llector de Richmal Crompton i els seus llibres sobre ''Guillermo el Trabucat'' (Guillermo Brown). Cursà els seus estudis en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit els seus primers anys escolars, i els primers cursos de bachillerat en els Sagrats Cors.  

Forges fon un mal estudiant pero un gran llector de Richmal Crompton i els seus llibres sobre ''Guillermo el Trabucat'' (Guillermo Brown). Cursà els seus estudis en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit els seus primers anys escolars, i els primers cursos de bachillerat en els Sagrats Cors.  

En [[1956]] als seus catorze anys comença a treballar com a tècnic de telecine en [[Televisió Espanyola]] (TVE) i com mesclador d'image des de [[1962]]. Abandonà la plantilla de TVE sent Coordinador d'Estudi en [[1973]] per a dedicar-se professionalment a l'humor gràfic. Havia publicat el seu primer dibuix en l'any [[1964]] en el diari ''[[Pueblo]]'', de la mà de [[Jesús Hermida]], i despuix passà a ''Informaciones''. Jesús de la Serna li va encomanar el succeït editorial. Feu el [[Servici militar|servici militar]] com furrier d'artilleria, i es casà en Pilar Garrido Cendoya​ i tingueren tres filles i un fill;​ en [[1970]] comença a colaborar en ''Diez Minutos'' i treballa en les revistes d'humor ''Hermano Lobo'', ''Por favor'' i ''El Jueves'', i en els semanaris ''Sábado Gráfico'', ''Interviú'', ''Lecturas'', etc. Des de [[1981]] publicava el succeït editorial en ''Diario 16'' i posteriorment en ''[[El Mundo]]'', pero va deixar este periòdic despuix d'haver segut un dels seus sèt fundadors, i en [[1995]] passà a firmar el succeït editorial del diari ''[[El País]]''.  

En l'any [[1956]] als seus catorze anys comença a treballar com a tècnic de telecine en [[Televisió Espanyola]] (TVE) i com mesclador d'image des de [[1962]]. Abandonà la plantilla de TVE sent Coordinador d'Estudi en l'any [[1973]] per a dedicar-se professionalment a l'humor gràfic. Havia publicat el seu primer dibuix en l'any [[1964]] en el diari ''[[Pueblo]]'', de la mà de [[Jesús Hermida]], i despuix passà a ''Informaciones''. Jesús de la Serna li va encomanar el succeït editorial. Feu el [[Servici militar|servici militar]] com furrier d'artilleria, i es casà en Pilar Garrido Cendoya​ i tingueren tres filles i un fill;​ en l'any [[1970]] comença a colaborar en ''Diez Minutos'' i treballa en les revistes d'humor ''Hermano Lobo'', ''Por favor'' i ''El Jueves'', i en els semanaris ''Sábado Gráfico'', ''Interviú'', ''Lecturas'', etc. Des de [[1981]] publicava el succeït editorial en ''Diario 16'' i posteriorment en ''[[El Mundo]]'', pero va deixar este periòdic despuix d'haver segut un dels seus sèt fundadors, i en l'any [[1995]] passà a firmar el succeït editorial del diari ''[[El País]]''.  

En l'any [[1992]] aparegué la seua novela ''Doce de Babilonia''. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària [[Babilonia]], narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor.  

En l'any [[1992]] aparegué la seua novela ''Doce de Babilonia''. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària [[Babilonia]], narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor.  

Dirigí dos películas (''País S.A.'', [[1975]], i ''El bengador Gusticiero y su pastelera madre'', [[1977]]) i quatre séries d'humor en televisió, ''El Muliñandupelicascarabajo'' ([[1968]]), ''Nosotros'' ([[1969]]) i ''24 horas aquí'' ([[1976]]), en [[TVE]]; i ''Deforme semanal'' ([[1991]]), en [[Telemadrid]] junt al seu germà José María. En ràdio participà en programes com ''Protagonistas'' de [[Luis del Olmo]] i ''La Ventana'' de [[Javier Sardá]] i [[Gemma Nierga]], abans del seu falliment intervenia en ''No es un día cualquiera'', de [[RNE]], en [[Pepa Fernández]]. En [[2014]] presentà i dirigí el programa de televisió ''Pecadores impequeibols'' en La 2 de TVE.  

Dirigí dos películas (''País S.A.'', [[1975]], i ''El bengador Gusticiero y su pastelera madre'', [[1977]]) i quatre séries d'humor en televisió, ''El Muliñandupelicascarabajo'' ([[1968]]), ''Nosotros'' ([[1969]]) i ''24 horas aquí'' ([[1976]]), en [[TVE]]; i ''Deforme semanal'' ([[1991]]), en [[Telemadrid]] junt al seu germà José María. En ràdio participà en programes com ''Protagonistas'' de [[Luis del Olmo]] i ''La Ventana'' de [[Javier Sardá]] i [[Gemma Nierga]], abans del seu falliment intervenia en ''No es un día cualquiera'', de [[RNE]], en [[Pepa Fernández]]. En l'any [[2014]] presentà i dirigí el programa de televisió ''Pecadores impequeibols'' en La 2 de TVE.  

Forges fallí el 22 de febrer de [[2018]] als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un càncer de pàncrees.

Forges fallí el 22 de febrer de [[2018]] als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un [[càncer]] de [[pàncrees]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==