Llínea 14: |
Llínea 14: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó. | + | Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó. |
| | | |
| Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]]. | | Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]]. |
| | | |
− | Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover. | + | Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'' (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover. |
| | | |
− | Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català. | + | Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català. |
| | | |
| En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda. | | En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda. |