Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
26 bytes afegits ,  19:40 6 feb 2020
sense resum d'edició
Llínea 15: Llínea 15:     
A principis dels anys vint del [[sigle XX]] inicià la seua trayectòria artística formant-se com a escultor en el taller del imaginer Pío Mollar, i cursant estudis de Dibuix, Modelació i Escultura en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia]]. Més tart es va especialisar com a pintor decorador, alternant este alvertent en la construcció de [[Falles|falles]], on va tindre com a mestres als artistes Francisco Coret, Amadeo Desfilis i Ramón Andrés Cabrelles.
 
A principis dels anys vint del [[sigle XX]] inicià la seua trayectòria artística formant-se com a escultor en el taller del imaginer Pío Mollar, i cursant estudis de Dibuix, Modelació i Escultura en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia]]. Més tart es va especialisar com a pintor decorador, alternant este alvertent en la construcció de [[Falles|falles]], on va tindre com a mestres als artistes Francisco Coret, Amadeo Desfilis i Ramón Andrés Cabrelles.
 +
 +
== Falles i carrosses ==
    
Des de l'any [[1932]] va participar en la màxima categoria en les comissions Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós (1932-1933 i 1935-1936) i Escalante (1934), per als qui conseguí el Segon Premi en la falla ''El dia de l'Estatut''. En [[1943]], la seua figura ''Cacahuera estraperlista'' (una vella venedora que comerciava en tabac d'estraperlo camuflat entre la seua mercaderia) fon indultada del fòc per votació popular. Eixe any conseguí també el seu Primer Premi de la màxima categoria en la falla ''El puro'', i un any més tart va realisar ''El So Quelo, alcalde'', per a la plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia.
 
Des de l'any [[1932]] va participar en la màxima categoria en les comissions Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós (1932-1933 i 1935-1936) i Escalante (1934), per als qui conseguí el Segon Premi en la falla ''El dia de l'Estatut''. En [[1943]], la seua figura ''Cacahuera estraperlista'' (una vella venedora que comerciava en tabac d'estraperlo camuflat entre la seua mercaderia) fon indultada del fòc per votació popular. Eixe any conseguí també el seu Primer Premi de la màxima categoria en la falla ''El puro'', i un any més tart va realisar ''El So Quelo, alcalde'', per a la plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia.
26 219

edicions

Menú de navegació