Canvis

És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.

És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.

Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (en castellà ''vuelcos'', en referència a cada volta que s'abocava o escudellava contingut en un plat) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orellanes i panses)...

En antics receptaris castellans (generalment de convents) es descriuen olles de fins a 14 ''vuelcos'' o plats, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orellanes i panses)...

És llegendaria  l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.

És llegendaria  l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.

{{AP|Olla madrilenya}}

{{AP|Olla madrilenya}}

L'[[olla madrilenya]] es diu que és de [[tres bolcades]]. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera bolcada està format per les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya.

L'[[olla madrilenya]] es diu que és de ''tres vuelcos'' perque s'escudellen tres plats per comensal. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera volta que s'escudella es posen les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya.

=== Olla maragata ===

=== Olla maragata ===

{{AP|Olla maragata}}

{{AP|Olla maragata}}

L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en les tres vegades que se servix es fa 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

=== Olla montanyesa ===

=== Olla montanyesa ===