Canvis

'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[compositor]] i [[guitarriste]] [[valencià]].

'''Estanislao Marco Valls''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Castelló]], [[17 de maig]] de [[1873]] - [[Valéncia]], [[22 de juny]] de [[1954]]) fon un [[Compositor|compositor]] i [[Guitarriste|guitarriste]] [[Valencians|valencià]].

== Trayectoria ==

== Trayectòria ==

D'orige molt humil, als cinc anys se traslladà en la seua família a Valéncia, a on escomençà les seues actuacions com a music ambulant pels carrers i places de la ciutat. Son pare Manuel Marco era guitarriste aficionat i li ensenyà les primeres nocions de l'instrument. Les lliçons de [[solfeig]] les rebe del seu germà Manuel, que assistia a l'acadèmia de musica del mestre [[Penella]], realisant grans progressos en poc de temps. Conegué a [[Tomás Rico]], empresari del [[Teatre Principal de Valencia]], qui li autorisà l'entrada lliure per la porta de l'escenari que donava al [[fos]] a on se reunien els musics de l'orquesta, durant l'entreacte. Alli, en apenes huit anys, s'inicià en l'aprenentage de l'interpretació i tècnica musical.

 

D'orige molt humil, als cinc anys se traslladà en la seua família a la ciutat de Valéncia, a on escomençà les seues actuacions com a music ambulant pels carrers i places de la ciutat. Son pare Manuel Marco era guitarriste aficionat i li ensenyà les primeres nocions de l'instrument. Les lliçons de [[solfeig]] les rebe del seu germà Manuel, que assistia a l'acadèmia de musica del mestre [[Penella]], realisant grans progressos en poc de temps. Conegué a [[Tomás Rico]], empresari del [[Teatre Principal de Valencia]], qui li autorisà l'entrada lliure per la porta de l'escenari que donava al [[fos]] a on se reunien els musics de l'orquesta, durant l'entreacte. Alli, en apenes huit anys, s'inicià en l'aprenentage de l'interpretació i tècnica musical.

Tingué ocasió d'escoltar en directe i relacionar-se en les grans figures de l'epoca, com [[Tárrega]], que actuà en [[novembre]] de [[1880]], el [[violiniste]] [[Pablo Sarasate]], la [[soprano]] [[Madrit|madrilenya]] [[Adelina Patti]], el [[tenor]] [[Francisco Viñas]], i [[Antón Rubinstein]].

Tingué ocasió d'escoltar en directe i relacionar-se en les grans figures de l'epoca, com [[Tárrega]], que actuà en [[novembre]] de [[1880]], el [[violiniste]] [[Pablo Sarasate]], la [[soprano]] [[Madrit|madrilenya]] [[Adelina Patti]], el [[tenor]] [[Francisco Viñas]], i [[Antón Rubinstein]].

=== Quartet ''El Turia'' ===

=== Quartet ''El Turia'' ===

La seua carrera concertistica se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama mes alla de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Argelia]]. Realisaren més de mil concertts entre [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria.

 

La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet ''El Turia''. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i [[Lira (instrument musical)|lira]], Magenia en bandurria i lira, i Estanislao en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emilio al [[piano]]. Recorregueren [[Espanya]], aplegant la seua fama més allà de les fronteres, lo que els portà a actuar en [[França]], [[Portugal]] i [[Argelia]]. Realisaren més de mil concerts entre els anys [[1889]] i [[1907]]. Tenien un repertori de més de 400 obres tocades de memoria.

En una critica de [[El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig

En una critica de [[El Mercantil Valenciano]] el [[2 de març]] de [[1893]] se llig

{{cita|Es diria quan se li sent que una mateixa força els impelix, com si foren peces d'un mecanisme perfecte i ben equilibrat, al que hi ha que afegir l'ànima, les manifestacions del qual se revelen per mig de matisos exquisits i gradacions de sonoritat que causa embadaliment en l'anim de l'auditori.}}

{{cita|Es diria quan se li sent que una mateixa força els impelix, com si foren peces d'un mecanisme perfecte i ben equilibrat, al que hi ha que afegir l'ànima, les manifestacions del qual se revelen per mig de matisos exquisits i gradacions de sonoritat que causa embadaliment en l'anim de l'auditori.}}

En les seues llargues temporades en Madrit, aplegaren a actuar en diferents ocasions en el Palau Real davant la regent [[María Cristina d'Habsburgo-Lorena|María Cristina]], l'infanta Isabel, [[Alfons XIII]], i membres de la noblea i cos diplomatic. Estanislao ho relata en les seues memories:

En les seues llargues temporades en Madrit, aplegaren a actuar en diferents ocasions en el Palau Real davant la regent [[María Cristina d'Habsburgo-Lorena|María Cristina]], l'infanta Isabel, [[Alfons XIII]], i membres de la noblea i cos diplomàtic. Estanislao ho relata en les seues memòries:

{{cita|Actuem durant dos mesos en el [[teatre Alhambra]] i a continuació, per mediació del director d'orquesta valencià Vicente Lleó, forem contractats per a actuar en el Nou Teatre situat en el carrer de Capellades. Alli coneguerem als [[germans Quintero]]. Cert dia, despuix del dinar, reberem la visita d'un alt empleat de Palau, qui per manat de La seua Altea l'Infanta Na Isabel mos encaria el que mos entrevistarem en el [[Majordom major del Rei d'Espanya| Majordom Major de Palau]], senyor duc de Sotomayor, en el fi de complimentar els desijos de La seua Majestat i demés persones de la familia Real de sentir al Quartet El Turia en concert privat per estar la Cort de dol. Se convingué en celebrar dit concert a les nou i mija de la nit en la data prefixada. Convé advertir que la nostra actuació en el teatre era al voltant de les onze de la nit. En l'exactitut de les coses del Palau, a les nou i mija en punt escomençava el nostre concert davant les persones Reals, a excepció de l'Infanta Na Isabel, que prengué assent al meu costat. No eixecutarem un programa determinat, puix contant en un extensissim repertori i posseint S.M. la Regina una vasta cultura musical, cap dir que eixecutarem les obres que mos anava demanant o indicant. Al donar les onze sense notar avorriment ni cansament en els oyents li recordí al meu germa lo alvançat de l'hora i el nostre compromis del teatre, i dirigint-se a la Regina li anuncià la nostra retirada a lo que contestà esta un tant sorpresa: ''¿Tan pronte?''}}

{{cita|Actuem durant dos mesos en el [[teatre Alhambra]] i a continuació, per mediació del director d'orquesta valencià Vicente Lleó, forem contractats per a actuar en el Nou Teatre situat en el carrer de Capellades. Alli coneguerem als [[germans Quintero]]. Cert dia, despuix del dinar, reberem la visita d'un alt empleat de Palau, qui per manat de La seua Altea l'Infanta Na Isabel mos encaria el que mos entrevistarem en el [[Majordom major del Rei d'Espanya| Majordom Major de Palau]], senyor duc de Sotomayor, en el fi de complimentar els desijos de La seua Majestat i demés persones de la familia Real de sentir al Quartet El Turia en concert privat per estar la Cort de dol. Se convingué en celebrar dit concert a les nou i mija de la nit en la data prefixada. Convé advertir que la nostra actuació en el teatre era al voltant de les onze de la nit. En l'exactitut de les coses del Palau, a les nou i mija en punt escomençava el nostre concert davant les persones Reals, a excepció de l'Infanta Na Isabel, que prengué assent al meu costat. No eixecutarem un programa determinat, puix contant en un extensissim repertori i posseint S.M. la Regina una vasta cultura musical, cap dir que eixecutarem les obres que mos anava demanant o indicant. Al donar les onze sense notar avorriment ni cansament en els oyents li recordí al meu germa lo alvançat de l'hora i el nostre compromis del teatre, i dirigint-se a la Regina li anuncià la nostra retirada a lo que contestà esta un tant sorpresa: ''¿Tan pronte?''}}

=== Docencia ===

=== Docència ===

Quan en [[1907]] se disolgué el quintet ''El Turia'', Estanislao Marco se retirà del món concertistic per a dedicar-se a la composició i a la docencia privada, fundant i dirigint la Rondalla Valenciana del [[Centre Instructiu Musical de Benimaclet]] i la Rondalla Segarra de Vall d'Uxó, en la que permaneixque de [[1943]] a [[1953]].

 

Quan en [[1907]] se disolgué el quintet ''El Turia'', Estanislao Marco se retirà del món concertístic per a dedicar-se a la composició i a la docència privada, fundant i dirigint la Rondalla Valenciana del [[Centre Instructiu Musical de Benimaclet]] i la Rondalla Segarra de la Vall d'Uxó, en la que permaneixqué de [[1943]] a [[1953]].

Entre els seus alumnes destacaren el valencià [[Patricio Galindo]], membre fundador de la societat ''Amics de la Guitarra'', compositor de numeroses obres didactiques, i el murcià [[Narciso Yepes]], que rebe les seues ensenyances en [[1940]] quan contava tretze anys d'edat. En el disc ''Musiques d'Espanya i America'' (Zafiro, [[1989]]), se pot llegir el següent comentari seu:

Entre els seus alumnes destacaren el valencià [[Patricio Galindo]], membre fundador de la societat ''Amics de la Guitarra'', compositor de numeroses obres didàctiques, i el murcià [[Narciso Yepes]], que rebé les seues ensenyances en [[1940]] quan contava tretze anys d'edat. En el disc ''Músiques d'Espanya i Amèrica'' (Zafiro, [[1989]]), se pot llegir el següent comentari seu:

{{cita|Estanislao Marco fon un dels discipuls predilectes de Tárrega. Yo tingui la sort d'estudiar en ell. L'escola de Tárrega se bifurcà en dos, els que tocaven en els caps dels dits, i els que se deixaven créixer les ungles. Al primer grup pertanyien: Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador García i Emilio Pujol. Al segon: [[Miguel Llobet]] i [[Joaquín García de la Rosa]], en qui també tingui la sort d'estudiar. Ell era un vell i yo un chiquet de tretze anys, pero recorde aquell contacte com un milacre de la meua existencia. Parlavem els dos com si tinguerem la mateixa edat. No recorde qui s'acostava a qui, pero estic segur de que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'establix entre discipul i mestre i per la que passaven no a soles coneiximent i experiencies sino un amor. Esta Guajira es la primera obra que un compositor escrigue per a mi i yo desige acabar el disc en ella per a rendir homenage a l'home que deposità la seua confiança en mi quan yo era apenes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de cap dels que se brindaren a ensenyar-me lo millor d'ells mateixos.}}

{{cita|Estanislao Marco fon un dels discipuls predilectes de Tárrega. Yo tingui la sort d'estudiar en ell. L'escola de Tárrega se bifurcà en dos, els que tocaven en els caps dels dits, i els que se deixaven créixer les ungles. Al primer grup pertanyien: Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador García i Emilio Pujol. Al segon: [[Miguel Llobet]] i [[Joaquín García de la Rosa]], en qui també tingui la sort d'estudiar. Ell era un vell i yo un chiquet de tretze anys, pero recorde aquell contacte com un milacre de la meua existencia. Parlavem els dos com si tinguerem la mateixa edat. No recorde qui s'acostava a qui, pero estic segur de que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'establix entre discipul i mestre i per la que passaven no a soles coneiximent i experiencies sino un amor. Esta Guajira es la primera obra que un compositor escrigue per a mi i yo desige acabar el disc en ella per a rendir homenage a l'home que deposità la seua confiança en mi quan yo era apenes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de cap dels que se brindaren a ensenyar-me lo millor d'ells mateixos.}}

== Composició ==

== Composició ==

Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria son peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''.

Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de saló. La majoria son peces breus, [[vals]], [[mazurkes|mazurka]], i [[tango]]s. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua ''Gran Jota Aragonesa'', i les seues ''Malaguenyes'', ''Granadines'', i ''danses valencianes''.

El seu catalec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didactiques te un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tecnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inedita casi mig sigle fins l'investigacio iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Musica]].

El seu catàlec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademés d'una llarga llista de transcripcions per a [[rondalla]] dels grans mestres. Com obres didàctiques té un método de guitarra, un método per a llaüt i varis quaderns d'estudis tècnics progressius. Tan sols publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: ''Serenata'' i ''Preludi en Re'', per lo que la seua obra ha permaneixcut inèdita casi mig sigle fins l'investigació iniciada per [[Jorge Orozco]] en l'any [[2000]], que ha donat els seus primers fruits en la gravació de la seua obra patrocinada per l'[[Institut Valencià de la Música]].

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*HERRERA, FRANCISCO, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]].

 

*HERRERA, FRANCISCO, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III,  pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]].

* HERRERA, Francisco, ''Estanislao Marco'', en Revista de l'Associacio Guitarristica America Martinez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, nº 5, setembre [[1999]].

*OROZCO, JORGE, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]].

* HERRERA, Francisco, ''Enciclopedia de la Guitarra'', vol. III,  pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, [[2004]].

*OROZCO, JORGE, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]].

* OROZCO, Jorge, ''Els discipuls de Tárrega'' en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions la Posada, Ajuntament de Córdova, Festival de la Guitarra de Córdova, Córdova, [[2003]].

* OROZCO, Jorge, ''Marco, Estanislao'' en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrit, [[2006]].

{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}}

{{NF|1873|1954|Marco, Estanislao}}

 

 

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Guitarristes valencians]]

[[Categoria:Guitarristes valencians]]