Canvis

'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com '''Mingote''', fon un dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.

'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.

== Biografia ==

== Biografia ==

Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919,​ fill d'Ángel Mingote Lorente (1891-1961),​ músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. La seua germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, que fallí en l'any [[2006]].​ Es va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]].  

Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919,​ fill d'Ángel Mingote Lorente (1891-1961),​ músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]].​ Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]].  

Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], es va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.  

Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.  

Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la que varen començar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.

Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen començar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.

En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño'') , una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].