| Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures|aventures]], [[Novela policíaca|policíac]] i de [[Novela de terror|terror]]. | | Lluent en poesia i ric en pensament, el victorià és un periodo en que la [[novela]] apareix en el seu màxim esplendor, florint també en ell un grup d'eminents dònes [[novelista]]s. Ademés, cap a l'any [[1860]], el [[teatre]] experimenta una renovació saludable. Més avant, a partir de [[1875]], les influències franceses varen ser preponderants en el [[esteticisme]] del [[ensagiste]] [[Walter Pater]] i, sobretot, en l'obra poètica, narrativa i dramàtica de [[Oscar Wilde]]. Per la seua banda, la poesia del noveliste [[Thomas Hardy]] hauria d'esperar al [[sigle XX]] per a ser valorada en la seua justa mesura. En la novelística, destacarien en eixe últim periodo victorià els noms de [[Samuel Butler (noveliste)|Samuel Butler]], [[George Meredith]] i, sobretot, [[Robert Louis Stevenson]], [[Arthur Conan Doyle]] i [[Bram Stoker]], mestres respectivament dels gèneros de [[Novela d'aventures|aventures]], [[Novela policíaca|policíac]] i de [[Novela de terror|terror]]. |