755
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
m
Apòstrofs i contraccions
Llínea 29:
Llínea 29:
El estat legal actual de la llengua asturiana és el següent:+
}}
}}
−El '''asturià''' o '''bable''' (en asturià: ''asturianu'') és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en el asturià:
+El '''asturià''' o '''bable''' (en asturià: ''asturianu'') és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en l'asturià:
*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Samora]], i [[Salamanca]].
*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Samora]], i [[Salamanca]].
Llínea 36:
Llínea 36:
*[[Mirandés]]: s'estén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
*[[Mirandés]]: s'estén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
−Existixen tres dialectes predominants (el occidental, el central i el oriental), que a la seua vegada poseixen més subdialectes.
+Existixen tres dialectes predominants (l'occidental, el central i l'oriental), que a la seua vegada posseïxen més subdialectes.
−Per raons històriques i demogràfiques el estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica del asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
+Per raons històriques i demogràfiques l'estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica de l'asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
== Estatus Actual ==
== Estatus Actual ==
−L'estat llegal actual de la llengua asturiana és el següent:
−Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúries.
+Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial pel Govern d'Astúries.
−Llei 1/1998, de [[23 de març]], de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
+Llei 1/1998, de [[23 de març]], de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix a l'us de la ''llingua'' diu, en l'apartat 2, que «se tindrà per vàlit a tots els efectes l'us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
−En [[2005]] el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-[[2007]] per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
+En [[2005]] el govern asturià aprovà el ''Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano''. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-[[2007]] per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
−Aixina mateix, existixen vàries asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
+Aixina mateix, existixen vàries associacions, com ara la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per l'Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen moltes campanyes en favor de l'oficialitat.
== Lliteratura ==
== Lliteratura ==