Llínea 36: |
Llínea 36: |
| | | |
| == Orige == | | == Orige == |
− | Encara que n’hi ha moltes hipótesis sobre el orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres. | + | Encara que n’hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic [[aquità]] parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual a soles se conserven breus inscripcions fúnebres. |
| | | |
− | * Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige de l'eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i sa famosa [[torre]]. L'eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma. | + | * Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i sa famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una lengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma. |
− | * Durant la major part del [[sigle XX]], se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el [[idioma íber]] era el antecesor de l'eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat de l'eusquera. | + | * Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les que només queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma íber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera. |
− | * En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que l'eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’[[Europa]] que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, l'idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: cest, mosatros, hermós.) | + | * En les dècades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era el únic supervivent d’una familia, potser més extesa, de les llengües d’[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, l'idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: cest, mosatros, hermós.) |
| * A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona l'eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramàtica no tenen paregut algu. | | * A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona l'eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramàtica no tenen paregut algu. |
| * Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sa llengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.” | | * Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sa llengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.” |