Canvis

== Unificació de l'eusquera ==

== Unificació de l'eusquera ==

El [[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de [[1950]] quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la [[llengua italiana]] i en les decades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.

L'[[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre cult, donada l'inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisació casi des dels inicis de la lliteratura vasca, va ser en la década de [[1950]] quan se vullgué abordar la qüestió definitivament, per considerar-ho necessari si se volia garantisar la supervivència de l'idioma. Una corrent propongué utilisar com a base el “laborta classic” d'Axular com a model en la mateixa funció que tingué el toscà en l'unificació de la [[llengua italiana]] i en les décades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig va ser el principal defensor d’eixe model i va ser seguit per persones com ara Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la majoria dels escritors i estudiosos, per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua.

En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en l'ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.

En el Congrés d'Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualment és la versió normalisada de l'idioma, el més empleat en l'ensenyança, l’administració pública, els mijos de comunicació i en la major part de la producció escrita en eixa llengua.

Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son l'evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisió publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com l'eusquera està recuperant espaís en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.

Alguns crítics sostenen que el batua és una llengua artificial, com l'[[esperanto]], i que la seua existència i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera autèntic, ya que la seua extensió eliminaria els diversos dialectes, que són l'evolució de l'antiga llengua. No obstant, la majoria sosté que el batua no és més que la varietat destinada a ser utilisada en els àmbits més formals (com ara l’educació, la televisió pública, els bolletins oficials…) i ve a complementar el restant dels dialectes, no a substituir-los. Com l'eusquera està recuperant espais en el País Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets l'han deprés com a llengua pròpia.

== Dialectes ==

== Dialectes ==