Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]] | | [[Image:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]] |
| | | |
− | '''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada en el sur de la [[província de Castelló]]. Conta en 8.889 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). | + | '''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada en el sur de la [[província de Castelló]]. Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 8.978 habitants. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]]. | + | La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]]. |
| | | |
| A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. | | A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. |
| | | |
− | Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en [[1238]]. | + | Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]]. |
| | | |
− | Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. | + | Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. |
| | | |
| Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[sigle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]]. | | Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[sigle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]]. |
| | | |
− | En l'any [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el [[sigle XVII]] este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]]. | + | En l'any [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l'infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el [[sigle XVII]] este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]]. |
| | | |
| En el [[sigle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[sigle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural. | | En el [[sigle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[sigle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural. |
| | | |
− | Des del [[sigle XIX]] s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del [[sigle XX]] en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província. | + | Des del [[sigle XIX]] s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del [[sigle XX]] en que va ser perdent importància relativa a causa de l'auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província. |
| | | |
− | No obstant això l’inici del [[sigle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]]. | + | No obstant això l'inici del [[sigle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]]. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). Ademés les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tengut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps. | + | Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). Ademés les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tengut una importància menor pero s’ha de destacar l'extracció d'argiles i algeps. |
| | | |
− | Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, lo que ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural. | + | Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, lo que ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural. |
| | | |
− | Tots els dijous de l’any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres. | + | Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| | | |
− | Sogorp conta en una població de 8.889 habitants segons ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]) repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l’arribada d’immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]]. | + | Sogorp conta en una població de 8.889 habitants segons ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]) repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]]. |
| | | |
| {| {{taulabonita}} | | {| {{taulabonita}} |
Llínea 56: |
Llínea 56: |
| |- | | |- |
| | | |
− | !!![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] | + | !!![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]] |
| |- | | |- |
− | | Població ||align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889 | + | | Població ||align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889 || align=center| 8.979 |
| |} | | |} |
| <div style="font-size: 90%" > | | <div style="font-size: 90%" > |
− | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de 1857 era un municipi independent. | + | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent. |
| </div> | | </div> |
| | | |
Llínea 67: |
Llínea 67: |
| === Monuments religiosos === | | === Monuments religiosos === |
| [[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] | | [[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] |
− | * '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]] ''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. | + | * '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]] ''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. |
| | | |
− | * '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] | + | * '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] |
| | | |
| * '''Iglésia de Sant Martí''' | | * '''Iglésia de Sant Martí''' |
Llínea 79: |
Llínea 79: |
| === Monuments civils === | | === Monuments civils === |
| | | |
− | * '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al [[sigle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del [[sigle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població | + | * '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al [[sigle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l'aqüeducte del [[sigle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població |
− | * '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà. | + | * '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s'obri en l'antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà. |
| | | |
− | * '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]]. | + | * '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l'altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]]. |
| | | |
| [[Image:TorreCarcel Segorbe.jpg|thumb|200px|Torre de la presó]] | | [[Image:TorreCarcel Segorbe.jpg|thumb|200px|Torre de la presó]] |
− | * '''Torre de la presó''' Està torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. | + | * '''Torre de la presó''' Està torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. |
| | | |
| * '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[sigle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]]. | | * '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[sigle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]]. |
| | | |
− | El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del sigle XIV, d’estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conten entre els més importants de la [[Comunitat Valenciana]]. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars. | + | El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del sigle XIV, d'estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l'anterior, es conten entre els més importants de la [[Comunitat Valenciana]]. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars. |
| | | |
− | * '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser migeval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[sigle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors. | + | * '''Castell de l’estrela''' L'antic alcasser migeval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[sigle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors. |
− | * '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola. | + | * '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l'escut de cada província espanyola. |
| | | |
− | * '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]] ''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera. | + | * '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]] ''' Es construí en l'any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera. |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
− | Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’[[oli]] de la [[serra d'Espadà]], obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del [[porc]], destacant els embotits i el pernil. | + | Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’[[oli]] de la [[serra d'Espadà]], obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del [[porc]], destacant els embotits i el pernil. |
| Els plats més típics ademés de la [[paella]] són l'[[arròs al forn]], l'[[empedrat]] i sobretot l'[[olla sogorbina]]. | | Els plats més típics ademés de la [[paella]] són l'[[arròs al forn]], l'[[empedrat]] i sobretot l'[[olla sogorbina]]. |
| | | |
− | En quant als postres, ademés de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosegó|rosegons]] i les [[Coca Cristina|coques cristines]] | + | En quant als postres, ademés de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[Rosegó|rosegons]] i les [[Coca Cristina|coques cristines]] |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
− | A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. | + | A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. |
| | | |
| Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. | | Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. |
| | | |
− | No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional. | + | No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d'Interés Turístic Internacional. |
| | | |
| == Política == | | == Política == |