Canvis

Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

Lugones escriu varies conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

Lugones escriu vàries conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).

En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).