Llínea 63: |
Llínea 63: |
| Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]]. | | Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]]. |
| | | |
− | Colaborà en varies entitats culturals, entre les que destaca el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV). Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Fon nomenada membre corresponent per Alacant de l'històrica entitat acadèmica [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV). | + | Colaborà en vàries entitats culturals, entre les que destaca el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV). Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Fon nomenada membre corresponent per Alacant de l'històrica entitat acadèmica [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV). |
| | | |
| == Personalitat == | | == Personalitat == |
Llínea 69: |
Llínea 69: |
| N'Antonia Vila i Ferri fon un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dòna treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passió i l'ànima... i sempre altruistament. | | N'Antonia Vila i Ferri fon un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dòna treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passió i l'ànima... i sempre altruistament. |
| | | |
− | En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí varies vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana. | + | En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí vàries vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana. |
| | | |
| En la tristament famosa sessió plenària de l'ajuntament d'Elig a primers del anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", N'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que [[Quatribarrada|quatribarrada]] en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels "[[Països Catalans]]", per lo que es va queixar a l'alcalde i fon desallojada de la sala. | | En la tristament famosa sessió plenària de l'ajuntament d'Elig a primers del anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", N'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que [[Quatribarrada|quatribarrada]] en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels "[[Països Catalans]]", per lo que es va queixar a l'alcalde i fon desallojada de la sala. |
| | | |
− | Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana. | + | Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i vàries vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana. |
| | | |
| Antonia Vila vixqué en Alacant despuix de residir en Elig i finalment es traslladà a [[Castalla]] per a dedicar-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li va donar a lo llarc de sa vida pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania. | | Antonia Vila vixqué en Alacant despuix de residir en Elig i finalment es traslladà a [[Castalla]] per a dedicar-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li va donar a lo llarc de sa vida pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania. |