Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  16:34 24 gin 2020
m
Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
Llínea 27: Llínea 27:     
[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|década de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
 
[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|década de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
+
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
    
Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.
 
Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.
Llínea 39: Llínea 39:  
== Famílies ==
 
== Famílies ==
   −
Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen varies famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.
+
Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen vàries famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.
    
[[Archiu:Unix history-simple.svg|700px]]
 
[[Archiu:Unix history-simple.svg|700px]]
124 718

edicions

Menú de navegació