124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 19:
Llínea 19: − +
Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web |url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html |título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes |fechaacceso=3 d'agost de 2009 |autor= La Verdad (laverdad.es) |fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.
La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web |url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html |título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes |fechaacceso=3 d'agost de 2009 |autor= La Verdad (laverdad.es) |fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.
El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en varies de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.
El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.
En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.
En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.