Canvis

[[Archiu:Johann Gottfried Auerbach 002.JPG|150px|thumb|left|Retrat de Carles VI]]

[[Archiu:Johann Gottfried Auerbach 002.JPG|150px|thumb|left|Retrat de Carles VI]]

[[Archiu:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la [[Corona d'Aragó]] de l'archiduc com a sobirà de la [[Monarquia Hispànica]] (Museu del santuari de [[Lluc]], [[Mallorca]])]]

[[Archiu:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la [[Corona d'Aragó]] de l'archiduc com a sobirà de la [[Monarquia Hispànica]] (Museu del santuari de [[Lluc]], [[Mallorca]])]]

En l'any [[1711]] fon coronat [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]], i la [[Guerra de Successió Espanyola]] va finalisar en la firma el [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |eixemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]] i el [[Tractat de Baden]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fon reconegut com a rei d'Espanya, pero en la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tro francés]], evitant aixina l'unió de les dos corones; L'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va anexionar-se gran part dels antics dominis espanyols en [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]].{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}}

En l'any [[1711]] fon coronat [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]], i la [[Guerra de Successió Espanyola]] va finalisar en la firma en [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |eixemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]] i el [[Tractat de Baden]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fon reconegut com a rei d'Espanya, pero en la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tro francés]], evitant aixina l'unió de les dos corones; L'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va anexionar-se gran part dels antics dominis espanyols en [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]].{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}}

En l'any [[1713]], davant la falta de fills mascles, va promulgar la [[Pragmàtica Sanció de 1713]], que establia l'indivisibilitat del regne{{sfn|Crankshaw|1969|p=12}} aixina com permetia l'ascens de les dones al tro imperial.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Holborn |nom=Hajo |títul=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglés |editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fon gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un chiquet, Leopolt, en [[1716]], que va morir poc despuix. Un any més tart va nàixer [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]]. En la cerimònia del seu batisme, els contemporàneus varen escriure que Carles, a pesar dels seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la chiqueta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mahan |nom=J. Alexander |títul=Maria Theresa of Austria |url= |llengua=anglés |editorial=Crowell publishers |data=1932 |pàgines=6 |isbn=}}</ref> L'any següent va vore l'arribada d'una atra chiqueta, [[Maria Anna d'Àustria (princesa de Lorena)|Maria Anna]].

En l'any [[1713]], davant la falta de fills mascles, va promulgar la [[Pragmàtica Sanció de 1713]], que establia l'indivisibilitat del regne{{sfn|Crankshaw|1969|p=12}} aixina com permetia l'ascens de les dones al tro imperial.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Holborn |nom=Hajo |títul=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglés |editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fon gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un chiquet, Leopolt, en [[1716]], que va morir poc despuix. Un any més tart va nàixer [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]]. En la cerimònia del seu batisme, els contemporàneus varen escriure que Carles, a pesar dels seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la chiqueta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mahan |nom=J. Alexander |títul=Maria Theresa of Austria |url= |llengua=anglés |editorial=Crowell publishers |data=1932 |pàgines=6 |isbn=}}</ref> L'any següent va vore l'arribada d'una atra chiqueta, [[Maria Anna d'Àustria (princesa de Lorena)|Maria Anna]].