Canvis

La seua etapa més prolífica fon en els [[anys 1950]] i la primera mitat dels [[anys 1960]] destacant sobre totes ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido, Mr. Marshall]] '' ([[1953]]), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i ''[[Los jueves, milagro]] '' ([[1957]]), abdós de [[Luis García Berlanga]], [[El Cochecito]] ([[1960]]) de [[Marco Ferreri]], i ''[[El verdugo]] '' (1963), de nou  en Berlanga, en guió de [[Rafael Azcona]].

La seua etapa més prolífica fon en els [[anys 1950]] i la primera mitat dels [[anys 1960]] destacant sobre totes ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido, Mr. Marshall]] '' ([[1953]]), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i ''[[Los jueves, milagro]] '' ([[1957]]), abdós de [[Luis García Berlanga]], [[El Cochecito]] ([[1960]]) de [[Marco Ferreri]], i ''[[El verdugo]] '' (1963), de nou  en Berlanga, en guió de [[Rafael Azcona]].

Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en ''[[La gran familia]] '' ([[1962]]). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, ''[[La familia y uno más]] '' ([[1965]]), i ''[[La familia, bien, gracias]] '' ([[1979]]), i una serie de televisió, ''[[La gran familia... 30 años después]] '', en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys despuix de la seua mort. Quatre décades despuix de la seua desaparició, tot lo món reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans.

Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en ''[[La gran familia]] '' ([[1962]]). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, ''[[La familia y uno más]] '' ([[1965]]), i ''[[La familia, bien, gracias]] '' ([[1979]]), i una série de televisió, ''[[La gran familia... 30 años después]] '', en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys despuix de la seua mort. Quatre décades despuix de la seua desaparició, tot lo món reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans.

Pepe Isbert va faltar en [[Madrit]] el [[28 de novembre]] de [[1966]] a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de [[Tarazona de la Mancha]] ([[província d'Albacete|Albacete]]).

Pepe Isbert va faltar en [[Madrit]] el [[28 de novembre]] de [[1966]] a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de [[Tarazona de la Mancha]] ([[província d'Albacete|Albacete]]).