Canvis

{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

{{AP|Demografia d'Alemanya}}

{{AP|Demografia d'Alemanya}}

En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web |url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene|author= Destatis |accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una serie de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web |url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene|author= Destatis |accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una série de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177&nbsp;KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177&nbsp;KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una série de països socis. En l'any [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>