Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  11:02 19 gin 2020
m
Text reemplaça - ' serie ' a ' série '
Llínea 13: Llínea 13:  
Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feren alusions a la religió i prohibint a les dones els seus càntic i l'us d'instruments tradicionals, com eren la [[simbomba]] i la [[pandereta]]. Poquet a poquet estes restriccions foren desapareguen  fins nostres dies que per sort ya han passat a l'història.  
 
Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feren alusions a la religió i prohibint a les dones els seus càntic i l'us d'instruments tradicionals, com eren la [[simbomba]] i la [[pandereta]]. Poquet a poquet estes restriccions foren desapareguen  fins nostres dies que per sort ya han passat a l'història.  
   −
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marques de Santillana, que compongué una serie de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el misteri del Nadal.  
+
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marques de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el misteri del Nadal.  
    
[[Nit de Pau]] és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, va nàixer un [[24 de decembre]] de [[1818]] en Oberndorf, un poble situat prop de [[Salzburgo]] i de la frontera d'[[Àustria]] en Baviera, de la ma del capellà Josef Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolas, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber.  
 
[[Nit de Pau]] és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, va nàixer un [[24 de decembre]] de [[1818]] en Oberndorf, un poble situat prop de [[Salzburgo]] i de la frontera d'[[Àustria]] en Baviera, de la ma del capellà Josef Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolas, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber.  
124 351

edicions

Menú de navegació