Canvis

L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparéixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareixent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per una atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.

L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparéixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareixent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per una atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.

En l'any [[2000]] l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.  

En l'any [[2000]] l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una série de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.  

Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de [[Lo Rat Penat]].  

Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de [[Lo Rat Penat]].