26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Enrique Simonet Lombardo''' (Valéncia, 2 de febrer de 1866 - 20 d'abril de Madrit, 1927), fon un pintor valencià. == Bi...»
'''Enrique Simonet Lombardo''' ([[Valéncia]], [[2 de febrer]] de [[1866]] - 20 d'abril de [[Madrit]], [[1927]]), fon un pintor [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
=== Inicis ===
Enrique Simonet naixqué el 2 de febrer de 1866 en la ciutat de Valéncia. Segons pareix la seua vocació primera o de l'infància fon eclesiàstica, pero la va abandonar per a dedicar-se a la pintura. A pesar de ser valencià de naiximent i de que va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de la seua ciutat natal, es va vincular al círcul malagueny tant per la seua pronta arribada, com pel seu orige familiar, la seua formació artística i la seua activitat professional en la ciutat de [[Màlaga]]. I també va estudiar en el taller del valencià [[Bernardo Ferrándiz]] en Màlaga, formant part de l'anomenada escola malaguenya de pintura.
=== Anada a Roma i atres viages ===
En l'any [[1887]], va marchar a Roma com a pensionat, on va realisar ''La decapitació de Sant Pau'' (en castellà, ''Decapitación de San Pablo''), hui en la Catedral de Màlaga, aprofitant la seua estància per a viajar per tota [[Itàlia]]. També visità [[París]] vàries voltes i en [[1890]] feu un recorregut pel [[Mediterràneu]]. En Roma va realisar, en 1890, la seua obra més famosa: ''Anatomia del cor'', també coneguda com ''¡I tenia cor!'' o ''L'autòpsia''.
Viajà a [[Terra Santa]], on es va documentar per al seu monumental ''Flevit super illam''; obra per la que va rebre numeroses medalles, entre elles la primera medalla en l'Exposició Internacional de Madrit de [[1892]], en l'Exposició Mundial Colombina de Chicago en [[1893]], en [[Barcelona]] en [[1896]] i en l'Exposició Universal de París ([[1900]]).
Entre els anys [[1893]] i [[1894]] viajà al [[Marroc]] com a corresponsal de guerra de l'Ilustració Espanyola i Americana i en l'any [[1901]] obtingué la càtedra d'Estudis de Formes de la Naturalea i l'Art de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va residir a partir de llavors, encara que passava els estius en [[Vigo]].
=== Últims anys ===
En [[1911]] va passar a formar part de l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrit i entre [[1921]] i [[1922]] fon director de la Residència El Paular per a paisagistes. D'esta última etapa destaca la pintura decorativa i paisagística. D'este periodo destaquen els tres grans llenços sobre ''Les Alegories del Dret'', en el Palau de Justícia de Barcelona, en el que es representa en el centre el [[Dret Romà]], a la dreta el [[Dret Eclesiàstic]] i a l'esquerra el [[Dret Marítim]], i les huit ''Alegories de les Províncies'' en el Palau de Justícia de Madrit.
Va morir el 20 d'abril de l'any 1927 sent catedràtic de l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrit.
== Biografia ==
=== Inicis ===
Enrique Simonet naixqué el 2 de febrer de 1866 en la ciutat de Valéncia. Segons pareix la seua vocació primera o de l'infància fon eclesiàstica, pero la va abandonar per a dedicar-se a la pintura. A pesar de ser valencià de naiximent i de que va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de la seua ciutat natal, es va vincular al círcul malagueny tant per la seua pronta arribada, com pel seu orige familiar, la seua formació artística i la seua activitat professional en la ciutat de [[Màlaga]]. I també va estudiar en el taller del valencià [[Bernardo Ferrándiz]] en Màlaga, formant part de l'anomenada escola malaguenya de pintura.
=== Anada a Roma i atres viages ===
En l'any [[1887]], va marchar a Roma com a pensionat, on va realisar ''La decapitació de Sant Pau'' (en castellà, ''Decapitación de San Pablo''), hui en la Catedral de Màlaga, aprofitant la seua estància per a viajar per tota [[Itàlia]]. També visità [[París]] vàries voltes i en [[1890]] feu un recorregut pel [[Mediterràneu]]. En Roma va realisar, en 1890, la seua obra més famosa: ''Anatomia del cor'', també coneguda com ''¡I tenia cor!'' o ''L'autòpsia''.
Viajà a [[Terra Santa]], on es va documentar per al seu monumental ''Flevit super illam''; obra per la que va rebre numeroses medalles, entre elles la primera medalla en l'Exposició Internacional de Madrit de [[1892]], en l'Exposició Mundial Colombina de Chicago en [[1893]], en [[Barcelona]] en [[1896]] i en l'Exposició Universal de París ([[1900]]).
Entre els anys [[1893]] i [[1894]] viajà al [[Marroc]] com a corresponsal de guerra de l'Ilustració Espanyola i Americana i en l'any [[1901]] obtingué la càtedra d'Estudis de Formes de la Naturalea i l'Art de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va residir a partir de llavors, encara que passava els estius en [[Vigo]].
=== Últims anys ===
En [[1911]] va passar a formar part de l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrit i entre [[1921]] i [[1922]] fon director de la Residència El Paular per a paisagistes. D'esta última etapa destaca la pintura decorativa i paisagística. D'este periodo destaquen els tres grans llenços sobre ''Les Alegories del Dret'', en el Palau de Justícia de Barcelona, en el que es representa en el centre el [[Dret Romà]], a la dreta el [[Dret Eclesiàstic]] i a l'esquerra el [[Dret Marítim]], i les huit ''Alegories de les Províncies'' en el Palau de Justícia de Madrit.
Va morir el 20 d'abril de l'any 1927 sent catedràtic de l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrit.