26 199
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 27:
Llínea 27: − + − + − + − Estudià els cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a [[Elig]] per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l'identitat valenciana com [[Josep Payà]], [[Tonico Sansano]], [[Vicent Pastor Chilar]] i [[Josep Marin Morell]].+ − + + + Llínea 45:
Llínea 47: − Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de [[Moros i Cristians]], Pobladors d'Elig, Comissions de Festes, [[Fogueres]], [[Falles]], etc.+ − Escriu també en el diari “Canfali” d'Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l'autoctonia de l'idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.+ − + Llínea 55:
Llínea 57: − + − + + + + + + + + +
sense resum d'edició
| notes a peu = '''Antonia Vila''', intelectual valencianista
| notes a peu = '''Antonia Vila''', intelectual valencianista
}}
}}
'''Antònia Vila i Ferri''' ([[Onil]], [[14 de novembre]] de [[1921]] - [[Alacant]], [[28 de febrer]] de [[2018]]), fon una escritora i intelectual [[Valencians|valenciana]].
'''Antònia Vila i Ferri''' ([[Onil]], [[14 de novembre]] de [[1921]] - [[Alacant]], [[28 de febrer]] de [[2018]]), fon una escritora, professora de [[Llengua Valenciana]] i intelectual [[Valencians|valenciana]].
== Biografia ==
== Biografia ==
N'Antonia Vila naixqué en una llar humil. Filla d'un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del [[Pare Lluís Fullana]]. És per açò que ha segut sempre [[fullanista]], partidària de la [[normativa]] i de la [[gramàtica]] de l' ilustre [[filòlec]] de [[Benimarfull]] ([[Alacant]]), [[llingüiste]], [[acadèmic]] de la Real Acadèmia de la Llengua (o [[RAE]]) i [[catedràtic]] de [[llengua valenciana]] i [[filologia valenciana]] de l'[[Universitat de Valéncia]] el Pare [[Lluís Fullana i Mira]]
N'Antonia Vila naixqué en una llar humil. Filla d'un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del filòlec alacantí el [[Lluís Fullana|Pare Lluís Fullana]]. És per açò que ha segut sempre [[fullanista]], partidària de la [[normativa]] i de la [[gramàtica]] de l'ilustre [[filòlec]] de [[Benimarfull]] ([[Alacant]]), [[llingüiste]], [[acadèmic]] de la Real Acadèmia de la Llengua (o [[RAE]]) i [[catedràtic]] de [[llengua valenciana]] i [[filologia valenciana]] de l'[[Universitat de Valéncia]] el Pare [[Lluís Fullana i Mira]]
Usuària de l'[[idioma valencià]] tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fàbules, relats, artículs periodístics. Fon una de les personalitats intelectuals valencianistes que rubricaren l'adhesió a les popularment nomenades [[Normes d'El Puig]] (o de la Secció de Llengua de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o RACV el dia [[7 de març]] de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] en representació de les entitats culturals valencianistes del sur, concretament en nom del [[Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia"]]
Usuària de l'[[idioma valencià]] tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fàbules, relats, artículs periodístics.
Fon una de les personalitats intelectuals valencianistes que rubricaren l'adhesió a les popularment nomenades [[Normes d'El Puig]] (o de la Secció de Llengua de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o RACV el dia [[7 de març]] de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] en representació de les entitats culturals valencianistes del sur, concretament en nom del [[Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia"]] (GCI).
Fruït d'estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia" i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]], en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les seues juntes directives.
Estudià els cursos de [[valencià]] de l'entitat cultural [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a [[Elig]] per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l'identitat valenciana com [[Josep Payà]], [[Tonico Sansano]], [[Vicent Pastor Chilar]] i [[Josep Marin Morell]].
Fruït d'estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia" i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE), en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les seues juntes directives.
Co-creadora dels guardons “[[Premis Palmes Dorades|Palmes Dorades]]” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Fon la professora dels primers cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] organisats per esta entitat en [[Elig]] i dirigits per [[Josep Boronat]].
Co-creadora dels guardons “[[Premis Palmes Dorades|Palmes Dorades]]” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Fon la professora dels primers cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] organisats per esta entitat en [[Elig]] i dirigits per [[Josep Boronat]].
Participà com a ponent en el [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d'[[Elig]] en maig de l'any [[1985]]. Seguí donant classes de [[valencià]] en sa casa.
Participà com a ponent en el [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d'[[Elig]] en maig de l'any [[1985]]. Seguí donant classes de [[valencià]] en sa casa.
Colaborà i escrigué en diverses publicacions i revistes com les de ''[[Moros i Cristians]]'', ''Pobladors d'Elig'', de comissions de festes com [[Fogueres]], [[Falles]], etc.
Escrigué també en el diari ''Canfali'' d'Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l'autoctonia de l'idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.
Junt en el poeta i periodiste ilicità [[Tonico Sansano]] tingué una série de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l'emissora decana ''Ràdio Elig EAJ 45 AM''.
Junt en el poeta i periodiste ilicità [[Tonico Sansano]] tingué una série de programes els dissabtes sobre cultura valenciana, llengua, cultura en general, folclor valencià i local en l'emissora decana ''Ràdio Elig EAJ 45 AM''.
S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “[[Elig]]”.
S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “[[Elig]]”.
Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig. Posteriorment fon membre del jurat d'eixos premis “Història d'Elig”. Més tart passà a ser traductora i correctora de texts.
Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig. Posteriorment fon membre del jurat d'eixos premis “Història d'Elig”. Més tart passà a ser traductora i correctora de texts.
Co-fundadora d'[[Unió Valenciana]] en el sur de la [[Nació Valenciana|Regne de Valéncia]]. Membre de facto i d'honor de diverses entitats culturals valencianes.
Co-fundadora d'[[Unió Valenciana]] en el sur del [[Nació Valenciana|Regne de Valéncia]]. Membre de facto i d'honor de diverses entitats culturals valencianes.
Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres ''Fàbules Curtes'' en l'any [[2001]] i ''Rondalles i Endevinalles'' en l'any [[2010]]. Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).
Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres ''Fàbules Curtes'' en l'any [[2001]] i ''Rondalles i Endevinalles'' en l'any [[2010]]. Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).
Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del Sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]]
Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]]
== Personalitat ==
N'Antonia Vila i Ferri fon un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dòna treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passió i l'ànima... i sempre altruistament.
En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí varies vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana.
Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana.
Últimament, Antònia Vila, vivia en la ciutat d'[[Alacant]] dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania.
Últimament, Antònia Vila, vivia en la ciutat d'[[Alacant]] dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania.