Canvis

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

A partir de [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en vàries representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en vàries representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería la darrera obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com a els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'exit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería la darrera obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com a els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'exit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.  

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.