Canvis

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Els bandos en lluita es denominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.  

Els bandos en lluita es denominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.  

En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, l'iglesia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, l'iglésia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (l'[[Alemanya]] de [[Hitler]] i l'[[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (l'[[Alemanya]] de [[Hitler]] i l'[[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> aixina com el més polèmic i generador de debat social i polític (vore [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no declarà l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no alçà la declaració fins a diversos anys despuix d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota l'[[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del [[sigle XX]], inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> aixina com el més polèmic i generador de debat social i polític (vore [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no declarà l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no alçà la declaració fins a diversos anys despuix d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera l'història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demogràfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que marcaren la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es perpetuaren molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera l'història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demogràfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que marcaren la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat d'Argent de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es perpetuaren molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a l'any [[1975]].

== Introducció ==

== Introducció ==

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot varen ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents o chicotets llauradors propietaris, etc.) que despuix de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot varen ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents o chicotets llauradors propietaris, etc.) que despuix de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no varen ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans varen dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es varen centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Iglésia Catòlica, arribant a cremar convents i iglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Iglésia Catòlica, puix es varen destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Iglésia i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la sifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no varen ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans varen dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es varen centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Iglésia Catòlica, arribant a cremar convents i iglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Iglésia Catòlica, puix es varen destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Iglésia i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.

Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.

Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps despuix, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, és destituït el president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrit als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps despuix, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, és destituït al president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrit als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Des de l'any [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Des de l'any [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència del restant dels països d'[[Europa]], llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de l'unitat d'Espanya.

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquisme|cacics]] i l'Iglésia; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolució|revolucionaries]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fora molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquisme|cacics]] i l'Iglésia; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolució|revolucionaries]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fora molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguritat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.

Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, l'inseguritat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.

No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sabres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.

No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sobres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.

=== La Revolució Social ===

=== La Revolució Social ===

{{AP|Revolución Española}}

{{AP|Revolución Española}}

[[Image:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

[[Image:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i la indústria i varen establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es varen oposar els republicans i comunistes recolzats per l'Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tengut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir devall certes condicions com les que es varen viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i l'indústria i varen establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es varen oposar els republicans i comunistes recolzats per l'Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tengut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir devall certes condicions com les que es varen viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan la guerra va progressar, El Govern i els comunistes varen ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM varen ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat illegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es varen enfrontar a les forces de seguritat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

Quan la guerra va progressar, El Govern i els comunistes varen ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM varen ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat illegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es varen enfrontar a les forces de seguritat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> ===

=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> ===

==== Canvi: [[Laicismo|Laicidad]] de l'Estat ====

==== Canvi: [[Laicismo|Laicidad]] de l'Estat ====

A l'octubre de [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref>

En octubre de l'any [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref>

{{cita|Espanya ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

{{cita|Espanya ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Iglésia de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'otorgaven al clero varen quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortisació de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorç i l'enterrament civil. Les reformes varen ser interpretades com un atac cap a la [[Iglésia Catòlica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclesiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclesiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Bachillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Iglésia de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'otorgaven al clero varen quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortisació de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorç i l'enterrament civil. Les reformes varen ser interpretades com un atac cap a l'[[Iglésia Catòlica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclesiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclesiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Bachillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

==== La guerra civil: una creuada ====

==== La guerra civil: una creuada ====

[[Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|300px|thumb|right|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la [[Real Senyera Valenciana]].]]

[[Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|300px|thumb|right|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la [[Real Senyera Valenciana]].]]

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Iglésia Catòlica]], el de la qual poder havia segut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. L'[[Iglésia Catòlica]], de la qual, el seu poder havia segut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i es varen pendre foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».

La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Arriba la ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

Arriba l'ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

{{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

{{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

Al giner de [[1937]], en el seu ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu:

En [[giner]] de l'any [[1937]], en ela seua ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu:

{{cita|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />

{{cita|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />

De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />

De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />

...Conte els milers que han segut grollerament asassinats en les terres encara dominades pels rojos. És dèbil el seu catolicisme en este punt, senyor Aguirre, que no es rebela davant d'esta montanya de cossos exànimes, santificats per la unció sacerdotal i que han segut profanats per l'instint infrahumà dels aliats de vosté; que no li deixa vore més que unixca dotzena llarga, catorze, segons lliste oficial —Menys del dos per mil— Que han sucumbit víctimes de possibles pèrdues polítiques, inclús concedint que hi haguera haguera pèrdua en la forma de jujar-los.}}

...Conte els milers que han segut grollerament asassinats en les terres encara dominades pels rojos. És dèbil el seu catolicisme en este punt, senyor Aguirre, que no es rebela davant d'esta montanya de cossos exànimes, santificats per la unció sacerdotal i que han segut profanats per l'instint infrahumà dels aliats de vosté; que no li deixa vore més que unixca dotzena llarga, catorze, segons lliste oficial —Menys del dos per mil— Que han sucumbit víctimes de possibles pèrdues polítiques, inclús concedint que hi haguera haguera pèrdua en la forma de jujar-los.}}

El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en [[1943]].

El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en l'any [[1943]].

Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Iglésia en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols varen publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en qué expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Iglésia en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols varen publicar una carta colectiva als bisbes de tot lo món en qué expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

{{Cita|Que l'Iglésia, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triumf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades a soles espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples varen cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots varen ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 iglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, a soles del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; varen ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

{{Cita|Que l'Iglésia, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triumf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades a soles espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples varen cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots varen ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 iglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, a soles del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; varen ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Iglésia i el Moviment Nacional varen fer causa comuna, colaborant l'Iglésia activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Iglésia Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la creuada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumfo de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Iglésia i el Moviment Nacional varen fer causa comuna, colaborant l'Iglésia activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Iglésia Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la creuada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Iglésia varen celebrar junts aquell triumf.

El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Iglésia varen celebrar junts aquell triumf.