26 213
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Mossén '''Salvador Roig i Moliner''' (Benassal, 1794 - † 1865), fon un religiós (frare) i poeta valencià. == Biografia == Moss...»
Mossén '''Salvador Roig i Moliner''' ([[Benassal]], [[1794]] - † [[1865]]), fon un religiós (frare) i poeta [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], l'any 1794.
L'any [[1812]] formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos a Benassal durant la [[Guerra de l'Indepència]]. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es llicencià en Teologia.
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.
La seua ideologia lliberal li ocasionà conflictes en les autoritats conservadores, en els [[Carlisme|carlistes]] – sa casa fon saquejada i la seua biblioteca, arrasada – i també en els seus veïns.
L'última etapa de la sa vida, desencantat de la política, registrà i buscà en archius, fent un llistat de 356 personages històrics benassalencs.
En l'any [[1850]] acabà una de les seues obres en què més temps treballà, ''Historia de Benasal'', manuscrit inèdit.
== Biografia ==
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], l'any 1794.
L'any [[1812]] formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos a Benassal durant la [[Guerra de l'Indepència]]. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es llicencià en Teologia.
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.
La seua ideologia lliberal li ocasionà conflictes en les autoritats conservadores, en els [[Carlisme|carlistes]] – sa casa fon saquejada i la seua biblioteca, arrasada – i també en els seus veïns.
L'última etapa de la sa vida, desencantat de la política, registrà i buscà en archius, fent un llistat de 356 personages històrics benassalencs.
En l'any [[1850]] acabà una de les seues obres en què més temps treballà, ''Historia de Benasal'', manuscrit inèdit.